diumenge, 11 d’abril del 2010

El cas de Lagar Velho: primats que esdevenen mules


Quants cromosomes tenien els neandertals? 46, com nosaltres, o 48, com el nostre parent de quatre potes més proper, el ximpanzé? Els genetistes solen coincidir en un fet: que després de separar-se del ximpanzé, la línia evolutiva que havia de donar lloc al gènere Homo, va patir una fusió de dos cromosomes, que en van esdevenir un: per això els humans en tenim un parell menys que els goril·les, ximpanzés i bonobos, entre moltes altres belleses peludes menjadàtils que no he esmentat.
El que importa, com van dir a Matrix (crec) no és el Com, sinó el Quan. Quan va tenir lloc, aquesta fusió? Ningú no ho sap, ningú no ho pot assegurar, perquè, com em fa tant de mal recordar, som la única espècie d'homínid que queda viva. Hi ha, però, unes quantes hipòtesis. La primera, és que això va passar fa uns quants milions d'anys, potser 2 o 3, però en tot cas abans de l'aparició del gènere Homo. En aquest cas, els neandertals tindrien 46 cromosomes, exactament igual que els seus parents amb aquell bony tant estrany a sota la boca.
Una altra teoria, aquesta vegada orientada dins el camp de la ciència ficció, és la que postula en Sawyer a la seva famosa trilogia, guanyadora d'un Hugo (com és possible que el món pugui caure tant baix!) i a la qual n'he dedicat uns quants posts. Doncs bé, en Sawy ens representa els neandertals amb 48 cromosomes, i no només això, què va, en Sawy, com sempre, va més enllà del que serien els límits de qualsevol cosa catalogada com a dolenta, de mala qualitat, horrorosa, poc creïble, avorrida i sense cap interès: creu que aquests 48 cromosomes fan que els neander s'assemblin més als goril·les, tant en aspecte com en mentalitat, mentre que els moderns, amb 46, hem conservat característiques més infantils. No en feu cas, cal anar molt begut per creure's un sol postulat de la trilogia, o si voleu ho puc dir amb unes altres paraules: no n'hi ha cap evidència d'això dels caràcters infantils, que s'ho ha tret de sota la màniga, s'ho ha inventat, ha utilitzat droga per hipnotitzar-nos.

Ho veieu? Ja fa gairebé un any que me la vaig llegir i encara en noto els efectes, he dedicat 14 línies a la trilogia, i encara n'estic parlant OH no, això és terrible, PROU PROU PROU!

Deixem els primats i passem a les mules: si els neandertals tenien 48, i no 46 cromosomes, llavors quan l'Aki s'obrís de cames perquè l'Ao l'envestís (cosa que deu passar unes quantes vegades al llargmetratge d'en Malaterre) la descendència naixeria amb 47 cromosomes, si agafem com a referència les mules: els cavalls tenen 64 cromosomes, els ases 62, i les mules, 63. També podria passar que els fills de l'Ao i l'Aki tinguessin 46.5 47,5 o fins i tot 49 cromosomes, però com que segurament sortirien deformats o bé s'avortarien, els deixarem estar i ens concentrarem amb els de 47.

Amb 47 cromosomes, als lagar velhos els passaria com a les mules: no només tenen molt mal caràcter, sinó que a més a més són estèrils, o molt menys fèrtils que qualsevol cavall o ase normal. Les mules, però, no són els únics híbrids trobats a la natura, evidentment n'hi ha molts d'altres: els tigons o ligons, fills de pare lleó i de mare tigresa, o a l'inrevés. Com a curiositat, sembla que depenent del sexe dels pares, els fills poden sortir amb les extremitats de lleó i l'alçada de tigre, molt curiós, perquè Lagar Velho també diuen que té el crani de modern i les extremitats de neandertal.

Com ho podem saber, si els híbrids eren mules o no? Cal tenir en compte que els lleons i tigres es van separar fa uns 5 milions d'anys, i els cavalls dels ases, en fa uns 10, mentre que neandertals i moderns, segons en Noonan i en Green, fa entre 370.000 i 700.000 anys. És molt difícil respondre amb seguretat com serien els híbrids, si ni tant sols sabem quants cromosomes tenien els neandertals, perquè no en tenim cap cèl·lula viva, i per tant és impossible veure els cromosomes sencers i comptar-los. Un clon evidentment ens podria resoldre tots aquests dubtes...

Mentrestant, els antropòlegs ja han començat a especular: si els neandertals no han deixat descendència és perquè els híbrids no eren fèrtils, o bé tenien una fertilitat disminuïda, aquesta és la posició oficial, però en Pääbo fa poc va dir que sí, que hi havia hagut sexe (té una màquina del temps? Ho va somiar?). També és possible que hi haguéssin barreres "culturals", però en Milford s'hi oposa: quan dues poblacions s'ajunten, el que sempre passa, és l'interbreeding, va dir ben convençut.
Fèrtils o no, els fills d'Akis i Aos s'anomenen híbrids per sistema, i al darrere s'hi sol afegir "com les mules". Ens podrà resoldre alguns d'aquests dubtes, l'equip d'en Pääbo? Els podrem treure l'etiqueta de mules? Ho sabrem molt aviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada