3 llibres sobre neandertals que passaran a la història.

Avui he sortit de caça. No anava pas a caçar una peça per omplir el meu estómac, sinó una mica de nutrició intel·lectual perquè les neurones no se'm rovellin amb la calor. Tant bon punt he tingut la teca sota el braç, he fet un balanç global de la sessió: Unes 1.000 calories cremades en menys de 2 hores. Un cop desafortunat mentre aparcava en un lloc estretíííssim a la part superior esquerra del paraxocs i que ha deformat la llauna. Calor mortificant durant 3 hores seguides. Punxades a la panxa i sed d'elefant durant tot el recorregut (uns 2 quilòmetres de res, entre escales, voreres i passadissos), i tot per això:

Aquest ha estat el preu dels 3 exemplars que he agafat prestats de la biblioteca, i que com ja us deveu imaginar, tracten sobre neandertals (exclusivament!).
Un d'ells és més enganxós que el SuperGlue, només obrir-lo ja no n'he pogut apartar la vista durant mitja hora, i mira que m'ho he repetit 15 vegades abans d'obrir-lo: Maria Lluïsa, res de llegir-lo ara, ja començaràs demà. Però no hi ha hagut res a fer, els baixos instints han acabat guanyant la voluntat, que al cap i a la fi vol dir que és un llibre molt interessant. Em refereixo al petit del mig. És de color verd i va ser escrit pel mateix Antonio Rosas en persona. El seu títol és "¿Qué sabemos de?: Los neandertales" i es presenta com un magnífic manual ple de definicions de tots i cada un dels aspectes remotament relacionats amb els neander: des de l'anatomia fins a la seva extinció. A més a més, va ser escrit aquest mateix any, el 2010. Fa pinta de guanyar-se la matrícula d'honor, encara que sembli una mica esquifit.
El segon és el negre de la dreta, titolat "Genes de neandertal" que va ser escrit per... Carles Lalueza Fox! El mateix que va fer aquella SUPER-HIPER-MEGA-conferència a la UAB parlant del genoma, el mateix que ha tocat (i tocarà) unes quantes vegades la seqüència d'ADN d'uns quants neandertals! Aquest llibre tractarà tot l'aspecte genètic, la pega és que és del 2005, quan encara no en sabíem gairebé res de l'ADN nuclear. O si? Potser els genetistes ja en sabien alguna cosa i ens ho amagaven. De totes maneres crec que n'hauria de treure un segon exemplar actualitzat, que hem avançat molt des de llavors.

Anem pel tercer i últim (en volia agafar més però com que ja anava molt carregada (i suada), ja hi tornaré un altre dia).
Es tracta del conegudíssim "El collar del neandertal" del nostre conegudíssim també Juan Luís Arsuaga. Aquest encara no l'he fullejat, bé sí, una miqueta, i hi he vist la paraula "Cro-magnon" escrita, la qual cosa vol dir que segurament tractarà ben extensament l'Encontre.
L'Arsuaga és un geni de la paraula, quan ell parla, tothom calla. Les seves paraules, les seves frases, per més curtes que siguin, et poden fer viatjar 800.000 anys enrere en menys de mig segon, tant plenes d'emocions, de sentiments, de reflexions, de... màgia. Us imagineu tota aquesta màgia aplicada als neandertals? Jo no, va més enllà d'on pot arribar la meva ment.

Valoració de la jornada de caça: ÈXIT ROTUND.