dilluns, 31 de maig del 2010

Dance of the tiger, Björn Kurtén


Un altre llibre que tracta de neandertals i l'Encontre! El vaig descobrir gràcies als comentaris referents al genoma neandertal.
El llibre en qüestió és de principis dels '80, i té com a protagonista... un híbrid! No cal que digui de quines espècies, però com que m'agrada tant poc la paraula "híbrid", que tothom fa servir per descriure els descendents de neandertals i moderns, la canviaré per fosquet. Em sembla molt més acurada, perquè com que els moderns provenien d'Àfrica, devien tenir la pell ben fosca, mentre que els neander tots sabem eren de pell clara i fins i tot n'hi havia de pèl-roigs, com es va encarregar de demostrar en Lalueza l'any 2007, de manera que els fills amb un pare fosc i l'altre clar, solen sortir una mica més fosquets del que seria esperable per un neandertal.
La trama es veu que segueix una mica el camí de la famosa quintiologia de l'Auel, i a més a més va ser escrita per aquest tal Björn, un reconegut paleoantropòleg que va tenir molt de temps per pensar l'argument mentre feia anar el pic i la pala.
Espero que el nostre fosquet protagonista sigui una mica més original que els protes de la guerre de feu, o que l'Ao, que no van arribar més enllà de ser unes simples joguines sexuals que els guionistes feien ajupir davant les càmeres com si fóssin nines imflables de fabricació japonesa.
El millor de tot és que d'entrada, no cal que us desplaceu fins la llibreria, ni que compreu el Tiger, sinó que si no sou massa primmirats i enteneu una mica l'anglès en podreu llegir més del 90% asseguts còmodament al seient del vostre ordinador fent un clic aquí:
Dance of the Tiger

El google llibres, quin invent més meravellós! Tinc ganes de començar ara mateix a llegir-me'l, però NO PUC, perquè tinc EXAMEEEEEEEENNNNSSS i amb tant de genoma neandertal no faig reeees, a més a més tinc en llista d'espera El sexe social de l'Eudald i tota la quintilogia de l'Auel, AAAGHGHGHGH m'estic estressant de mala manera, maleïts examens, m'haig de posar les piles o sinó aquest estiu enlloc de llegir clàssics neandertalians encara m'hauré de memoritzar tot el temari de 3r-4t curs de dret NOOOOOOOO seria horrible.

dijous, 27 de maig del 2010

Els neandertals jugaven amb les hienes fa 120.000 anys.

Qui diu que els neandertals no eren intel·ligents i que sempre feien servir la força bruta? Està claríssim que per enfrontar-se a un grup de hienes van haver d'utilitzar alguna cosa més que els bíceps i les llances.

Aquests neandertals, d'una localitat anomenada Maltravieso feien moltes trapelleries amb els seus rivals més habituals i alhora temibles: les hienes.
Aquestes bèsties, catalogades com els carronyaires per excel·lència i competidores directes dels neander, resulta que van patir una massacre d'aquelles que només surten a les pel·lícules de gore en una cova extremenya (Càceres) fa més de 120.000 anys.
L'equip de l'IPHES que s'ha desplaçat fins allà per fer l'estudi no en té cap dubte "són autèntics senyals de carnisseria" ens diu Antonio Rodríguez Hidalgo, que ha estudiat els ossos d'aquestes bèsties plens d'incisions que indiquen l'escorxament posterior que en va fer algun carnisser musterià.
Sembla ser que la tàctica de caça més plausible era l'anomenat arraconament a la cova, que consisteix bàsicament en espantar les hienes perquè entrin dins el forat per seguidament deixar pas a una escena de rara violència, protagonitzada pels nostres musculmans.
Les hienes doncs, juntament amb peixos, tortugues, mamífers marins, fruites, cargols, mamuts, cèrvols, cavalls, llops, senglars, óssos, i de tant en tant algun company de fatigues, se sumen al menú tant variat neandertal, molt més saludable que el menjar ràpid del McDonalds.

Font:
diaridegirona.cat

dimecres, 26 de maig del 2010

Carles Lalueza: La Conferència del segle


Avui, tots els neandertalòfils de la UAB hem tingut el plaer d'assistir a la conferència de Carles Lalueza anomenada "Genoma neandertal i més enllà".
Quina conferència tu! Era la primera vegada que hi anava, i encara no sé com hi hem capigut tots, de tanta gent que hi havia -molts eren catedràtics d'edat avançada, però també hi havia joves- i és que no n'hi ha per menys.
Per sort he pogut trobar la Sala d'Actes i arribar a l'hora, que sinó em moro! He anat dues vegades al lavabo abans d'entrar a la sala, però de totes maneres em sentia com si m'hagués pres 5 cafès seguits durant l'hora i quart que ha durat la conferència, que ja és un gran què, si tenim un compte que cada vegada que sento alguna novetat d'aquesta magnitud sobre els neandertals és com si m'agafés un atac sobtat de colitis -és una pega que té ser neandertalòfil-.
En Carles ha començat amb una petita introducció històrica ben pintoresca, on s'hi il·lustraven els nostres prejudicis cap als neandertals a través d'imatges que volten pel meu escriptori, com ara aquella de la Chapelle amb el garrot, i que amanides amb els comentaris d'en Carles han fet que l'audiència deixés anar alguna rialleta de tant en tant.

Seguidament ha parlat del genoma, més ben dit, de les tècniques de seqüenciació de l'ADN antic, extracció des de l'os, mètodes per estimar els nivells de contaminació i aquestes tecnologies tant complicades que manegen els biòlegs del Max Planck per treballar amb l'ADN neandertal de màxima qualitat. Aquesta part, que ha ocupat ben bé mitja conferència, podria semblar difícil d'entendre per a algú de lletres com jo, però en Carles ho explicava tant bé i amb tanta seguretat que gairebé ho he entès tot, quina enveja que em fan els seus alumnes!
Després han sortit els protagonistes de tot el projecte, és a dir, els neandertals: les 3 dones de Croàcia, els sidronencs, Neandertal 1, Mezmaiskaya... tots han estat esmentats. I el millor de tot: unes imatges de la cova del Sidrón, on hi treballa en Carles: es tracta d'una galeria subterrània que té una temperatura de menys de 10 graus (hi fa un fred que pela, i els arqueòlegs han d'anar amb abrics i el tèrmol a la mà), però en Carles és ben valent: tapat amb el seu vestit especial per evitar la contaminació de les mostres, s'hi fica ben endins i remena i remena fins que troba allò que busca: un troç d'os de més de 40.000 anys que no s'hagi florit massa.
Parlant de protagonistes, també hi ha sortit, com no podia ser de cap altra manera... en Pääbo (pronunciat "peebo"), i una foto ben familiar de tot l'equip del Sidrón -on no hi podia faltar en Rosas-, on en Carles ens ha explicat una notícia tràgica: un dels investigadors de l'equip ens ha abandonat aquest any. És una gran pena, que una personalitat tant respectable no hagi pogut continuar sentint l'essència neandertal, que la mort hagi arribat abans que el coneixement. No es preocupi senyor, sàpigui que tots morirem com vostè: amb les ganes. Ganes de saber-ne més, perquè per més que investiguem, sempre hi haurà coses dels neandertals que no podrem saber mai, però cal que sigui dit: cada vegada tenim més possibilitats de minimitzar aquest trist problema, que per altra banda fa que els neandertals ens resultin tant fascinants i irresistibles.
La senyora X també ha tret el cap! Em sentia com en una reunió familiar, ben poques coses m'han resultat noves. Ni tant sols els 78 gens que no compartim amb els neandertals -per cert, es veu que n'hi ha un relacionat amb el sentit de l'olfacte, encara tindrà raó en Sawyer- deu ser perquè ja m'ho he llegit tantes vegades! Ara bé, jo estava igual de nerviosa, perquè canvia molt llegir-ho en un diari que sentir-ho de la boca del propi Lalueza.
Del tema del 1-4% tampoc no n'ha dit gran cosa, o almenys tot el que ha dit ja ha sortit a la premsa, suposo que tampoc no hi hagués hagut temps de comentar detalladament els resultats representats en un gràfic amb línies de coloraines que per sort he aconseguit entendre una mica.

Hi ha, però, dades interessants i alhora preocupants: m'he quedat de pedra quan ha dit que no podrien desxifrar més del 80% del genoma neandertal, perquè tota la resta serien seqüències repetides. Problema que espero que es pugui sol·lucionar en un futur proper, quan es seqüenciin més genomes neandertals.
Una altra dada interessant i que caldrà investigar és que potser els neandertals es van encreuar amb homínids més "arcaics", com ara la senyora X.
I ara ve el tema més interessant que he deixat pel final: la CLONACIÓÓÓÓ!!! En Carles no ha dit ni que sí ni que no. Només que es podria fer... atenció... canviant l'ADN humà en aquelles posicions -unes 1000- en què varia amb el neandertal. Moltes cares dubtoses però ell ben convençut ha dit "sí, suposo que es podria fer, encara que de moment sigui difícil", o sigui, que tot és qüestió de temps! Convertir-se en un neandertal al futur serà com fer-se una simple operació de cirurgia estètica!
La conferència ha estat única, irrepetible: sabeu què és reunir 100-200 neandertalòfils dins d'una sala? Neandertalòfils que amb els seus caps sobresortint de les butaques farien el que fos per ficar-se dins d'aquell forat del Sidrón per apropar-se una mica, encara que només sigui una mica al que va ser un neandertal fa desenes de milers d'anys. Neandertalòfils que s'han mantingut en silenci i amb els 6 sentits en màxima alerta durant tota la conferència i dels quals només se'n sentia els forts batecs dels seus cors.
Carles, si mai arribes a llegir el meu blog, m'agradaria que t'arribés aquest missatge:

TOTS ELS NEANDERTALÒFILS O MÍNIMAMENT INTERESSATS EN ALGUN ASPECTE PER L'ANTROPOLOGIA I GENÈTICA D'ADN ANTIC ESPEREM QUE TORNIS A LA UAB A FER UNA ALTRA CONFERÈNCIA TAN COLLONUDA COM AQUESTA TANT BON PUNT TINGUIS NOVETATS DEL GENOMA.

Per cert! Només jo he portat la gorra, ningú no anava amb el cap tapat, aixxx... nois i no tant nois, que la moda és per seguir-la, i encara més si la marca el mestre Hawks!!!!!

UN FORT APLAUDIMENT PER A EN CARLES

dimarts, 25 de maig del 2010

MEanderthal: fes més atractiva la teva cara i penja-te-la al Facebook


La moda neandertal ja ha començat, com saben molt bé els empresaris més eixerits. Els pioners ens sorprenen amb iniciatives que de ben segur d'aquí 5-10 anys ens faran riure; una d'aquestes iniciatives ja fa anys que es va inventar, però fins ara només es trobava localitzada en alguns museus prehistòrics de difícil accés. Es tracta ni més ni menys que dels reconstructors de cares neandertals. Un dels primers en comercialitzar-se porta el nom de "MEanderthal" i consisteix en neandertalitzar els teus trets facials. La qualitat no sé si és gaire elevada, cal tenir en compte que és dels primers, i per tant, la tècnica segurament haurà de perfeccionar-se molt abans d'obtenir uns resultats satisfactoris que colonitzin tota la xarxa facebookiana. És una pena que només pugin utilitzar el programa els que tinguin iPhone o algun trastet d'aquests tant sofisticats. És el principi, d'aquí un temps amb només tenir connexió a internet ja n'hi haurà prou.
Si us crida l'atenció i sou amants de les noves tecnologies, en aquesta pàgina ho teniu tot explicat, amb els enllaços per descarregar-vos el programa 'Meanderthal App' al vostre mòbil:
http://beforeitsnews.com/news/49/140/

I un enllaç al YouTube per veure'n els primers resultats:
www.youtube.com/watch?v=P-fyqQSKpGY

dilluns, 24 de maig del 2010

Neandertal vs Karmanyó

Hi ha un documental molt distret i pintoresc al YouTube que tracta sobre l'Encontre. El famós moment que tantes pel·lícules de sèrie B, novel·les de sci-fi per cremar, però també còmics excel·lents i llibres que tracten el tema amb molt de realisme, ha generat. El famós Encontre, entre les dues "humanitats", ple de sensacionalisme (només cal llegir la descripció que n'ha fet qui ha penjat els vídeos: "Batalla entre estas dos especies de humanos por el control del planeta"), incredulitat, imaginació descontrolada -perquè tots sabem, que d'encontres entre grups humans, sempre n'hi ha hagut- que tant ha donat i tant donarà en termes de producció comercial en els propers anys, i que ara s'ha vist afavorit i recolzat per l'anàlisi del genoma.
Mai no sabem com va ser, però... els d'aquest documental creuen tenir la resposta.
El documental en sí és força digerible (potser una mica més d'una hora), però com que la meva connexió a internet és tant pèssima, cada part, de les 14 que hi ha, se'm menja ben bé un quart d'hora, de manera que de moment només n'he pogut veure 7, i cal dir que encara no he arribat a l'Encontre.
Perquè el paisatge ple de neu no ens ho faci tot tant monòtom, comptem amb la col·laboració d'un mangaka que ens ha dibuixat unes aquarel·les amb molt de Karma, on hi veiem un Karmanyó (és el nom que rebien els moderns europeus més antics) atacant neandertals fins a matar-los.
Acompanyant les imatges d'un grup d'humans coberts amb pells i caminant lentament per la neu, hi surten uns quants antropòlegs, la cara de la majoria dels quals us resultarà familiar.
Espero poder arribar al final. En qualsevol cas, hi ha un petit error -a banda del sensacionalisme i les imatges cruels del mangaka- i és que els Karmanyons aquí són els rossos i clars de pell, mentre que els neandertals tenen els cabells més negres que el petroli, a més a més d'estarrufats, és clar, és que se'ls pentinaven amb els dits, mentre que els Karmanyons, tant avançats ells, ja feien servir pinta, hem d'entendre.
Us agradin o no aquestes recreacions plenes d'incredulitat, va bé per passar l'estona, i no fa venir ois com molts d'altres del seu gènere:

1 www.youtube.com/watch?v=9DAOsnHl0LY&feature=related
2 www.youtube.com/watch?v=EQhz3nG5jeM&feature=related
3 www.youtube.com/watch?v=xVR4IPtzxzc&feature=related
4 www.youtube.com/watch?v=vrtMNuOkW-8&feature=related
5 www.youtube.com/watch?v=uUORmuE-YnU
6 www.youtube.com/watch?v=Ig1YfctEqeE&feature=related
7 www.youtube.com/watch?v=YxCzaYZa70g&feature=related
8 www.youtube.com/watch?v=4h8c1fo1ADI&feature=related
9 www.youtube.com/watch?v=WAbLrmJjhpU&feature=related
10 www.youtube.com/watch?v=4eL3N1PIjvE&feature=related
11 www.youtube.com/watch?v=PDT-bQzVOys&feature=related
12 www.youtube.com/watch?v=TLQupD8haoQ&feature=related
13 www.youtube.com/watch?v=QVMYwrUkUdU&feature=related
14 www.youtube.com/watch?v=Hl2oQEa8Lmo&feature=related

dissabte, 22 de maig del 2010

Neandertals: un futur prometedor.


Us convido a llegir un post ben divertit i alhora interessant sobre els neander, que he trobat avui fent una petita recerca per si hi havia alguna novetat del genoma.
L'autor, que és arqueòleg, ha escrit una cronologia que tracta d'explicar què els hauria passat als neandertals si no s'haguessin extingit fa 30.000 anys i pel contrari, encara fóssin vius, entre nosaltres. La cronologia es basa en la història autodestructiva ben coneguda dels moderns, història que podria haver estat ben certa, desgraciadament, coneixent el cervell minúscul (un 20% menys que els neandertals, això és moltíssim) que tenen els sapientíssims:
http://glamboy69.wordpress.com/2010/02/26/que-hauria-passat-si-els-neanderthals-haguessin-sobreviscut/
Hi ha un petit descuit, i és que l'autor només ha arribat al segle XX; és clar, perquè encara HA DE VENIR EL MILLOR, i el millor, que passarà a partir del XXI, us ho explicaré jo:
-Maig 2010 - finals 2011: Comentaris i augment de l'interès pels neandertals a nivell mundial. Compra de llibres relacionats amb ells que serviran per mantenir les excavacions com la de l'Abric Romaní. Conferències a les universitats sobre els neandertals a càrrec dels especialistes. Articles dels forad'africanistes pro-sàpiens dient que "estan extingits per sempre, res del que feu no podrà canviar la supervivència del més apte". Rumor d'en Lalueza treballant amb els ratolins d'arcs superciliars i sense barbeta, als quals anomena "neandertalitzats".
-Finals del 2011: Desxiframent del genoma sencer i publicació dels resultats. Els neander surten a la primera portada de diaris de tot el món. Apareixen neandertals al Facebook. Els reconstructors de cares neandertalianes es multipliquen com la pols del desert. La construcció del Museu dels Neandertals a Capellades serà un fet, hi hagi crisi o no.
-Principis del 2012: Pääbo i Green reben el premi Nobel. Es construeix una gran estàtua en honor als neandertals davant l'institut Max Planck. Comencen les obres del Museu dels Neandertals. Es té notícia d'una secta molt perillosa de puristes pro-sàpiens que volien causar un atemptat al metro d'Alemanya. Per sort, han estat desarticulats i tancats en un centre reformatori. 2 de cada 10 pel·lícules de la cartellera tracten sobre neandertals, i comencen a tenir més qualitat que les del segle XX (per sort). Es calcula que entre un 60 i un 80% de la població europea ha llegit algun llibre sobre neandertals durant els últims 2 anys.
-Mitjans 2012: Primer article dels estudis d'en Lalueza amb els ratolins i l'ADN neandertal que hi ha injectat. Sembla ser que el l'al·lel causant de la diabetis i que els neandertals no tenen mutat podria servir per dissenyar un fàrmac eficaç. Els resultats són preliminars, però. Debats en broma sobre com seria clonar un neandertal. Els còmics d'en Roudier són catapultats a la fama. Ara ja es poden comprar en qualsevol llibreria.
-Principis del 2018: Dissetè article d'en Lalueza sobre els ratolins neandertalitzats. Les proves amb micos indiquen que els medicaments per tractar l'autisme, la diabetis i l'esquizofrènia són segurs, i ja es poden aplicar a la població general. Debats seriosos sobre com seria la clonació neandertal, tot i que de moment la barrera ètica no es pot superar de cap manera. Publiació de 5 genomes més neandertals desxifrats amb notícies que tornen a sortir en portada a tot el món, així com també a la televisió i a la ràdio. Els Facebooks queden col·lapsats, el Youtube ple de vídeos sobre neandertals, en Roudier rep 3 premis Hugos, i el Museu dels Neandertals ja ha estat inaugurat. Es calcula que només el primer cap de setmana ja ha estat visitat per més 200.000 persones d'arreu del món.
-2030: Es rumoreja el projecte de construcció d'un Neandertal Parc, a l'estil de Port Aventura, a Capellades. El Museu dels Neandertals ha hagut de ser ampliat, i al costat s'hi ha fet una casa de colònies. Durant el carnaval, la gent prefereix vestir-se d'home o dona prehistòric. S'ha inventat un aparell per buscar fòssils. Això ha permès desenterrar 135 esquelets de neandertals, alguns dels quals aniran a parar al Max Planck. Ens arriba una notícia molt trista: Pääbo es jubila, però perquè ens quedem més tranquils, ens informa que anirà a passar un parell de setmanes a la Vall del Neander. Progressistes asseguren que clonar un neandertal és possible i ètic sempre i quan siguin tractats com a persones. Reben moltes crítiques dels sectors conservadors.
-2050: Alguns multimilionaris han aconseguit material genètic dels neandertals, que es poden injectar per tal de tenir un aspecte més neandertal i així augmentar exponencialment les probabilitats de passar el màxim nombre de gens a la descendència. Es celebra el primer congrés per debatre el tema de la clonació neandertal. El resultat és de 130 vots en contra i 141 a favor. Per tant, els científics de la Central tenen el vist i plau per començar la feina. Se'ns informa que el projecte pot trigar ben bé uns 5 anys, però que les probabilitats d'èxit són molt altes gràcies a les noves tecnologies. Obertura del Neandertal Parc de Capellades, població que compta amb 195.000 habitants. Valoració del primer dia: èxit rotund. Les notícies arriben a tot el món, i a la Xina es parla de la construcció d'un Parc de característiques semblants. En un article publicat a la revista science, s'hi exposa que els remeis fets gràcies a l'ADN neandertal han pogut millorar la qualitat de vida de 230.000 diabètics, 140.000 esquizofrènics i 2.040.604 autistes.
-2100: Després de 30.000 anys, el Parc Prehistòric de la Vall de Neander compta amb un clan de 13 neandertals, 8 mamuts i 10 rinoceronts prehistòrics, que viuen en estat natural i són visitats per 10.000.000 de persones a l'any. Els turistes tenen l'oportunitat d'intercanviar algunes paraules amb els caçadors locals, entre els quals es troba Neandertal 1, caçant al mateix lloc i de la mateixa manera 42.000 anys després de morir. Ens diu que està tant emocionat que no s'ho pot creure, i que li agradaria molt poder sortir a fora del Parc a fer una volta i veure món.
-2250: Els neandertals tornen a poblar la Terra. Es calcula que al món hi ha una comunitat de 10.000 neandertals intercanviant coneixements, somriures, experiències i gens amb la resta de la humanitat.

Ja ho veieu, la història passada dels neandertals potser va ser dura i tràgica, però si les meves previsions es compleixen, el futur neandertal és molt esperançador.

divendres, 21 de maig del 2010

Els neandertals a la UAB!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ho he descobert aquest mateix matí (i jo que avui no tenia ganes d'anar a classe). Resulta que caminava tranquil·lament pel camí de la gespeta, tot dirigint-me a la facultat de Dret, quan en un cartell m'hi he trobat aquesta cara tant familiar:

Reaccions:
-Paràlisi muscular momentània (mig segon).
-Sorpresa.
-Incromprensió. Què coi està passant!? Ostres, però si és la Wilma, oi que sí? Què hi fa aquí?
-Pessigolles a la panxa.
-Posada en funcionament dels sistemes cerebrals superiors:
-Si hi ha una foto de la Wilma pocs dies després del SUPER-HIPER-MEGA-desxiframent del genoma és perquè... SENTO OLOR DE NEANDERTALS!!!!
-Posada en funcionament de les extremitats inferiors per acostar-me al cartellet.
-Moviments oscilatoris i bruscos dels ulls per llegir què hi diu.
-Sorpresa acompanyada d'una expansió en la llargada de l'orifici bucal i les òrbites oculars.
-Increment exponencial del ritme cardíac.
-Ganes boges d'anar al lavabo.
-Sudoració corporal.
I en acabar, l'alegria, perquè si no és cap broma pesada o un somni meravellós del qual no vull despertar.......

En CARLES LALUEZA, genetista de la UPF, participant del PROJECTE GENOMA NEANDERTAL amb seu a l'institut MAX PLANCK de Leipzig, company de fatigues de SVANTE PÄÄBO, amb coneixements PROFUNDS de la seqüència d'ADN NEANDERTAL que està investigant amb totes les GANES i IL·LUSIÓ del món i sense el qual L'ESBORRANY DEL GENOMA NO HAURIA ESTAT POSSIBLE..................................................... VINDRÀ (agafeu paper i llibreta, depressa, o apunteu-vos-ho on pogueu, encara que sigui a la mà, o a la paret, o a l'ordinador, o al gluti esquerre, m'és igual, però apunteu-vos-ho ben apuntat perquè.... C.LALUEZA VINDRÀ DIMECRES DIA 26 A LES 13:00 A LA UAB per parlar de...... EL GENOMAAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
.

El títol de la conferència és "GENOMA NEANDERTAL I MÉS ENLLÀ".
Increïble, impressionant, això és fantàstic, vosaltres sabeu què és que algú que ha tocat, ha vist, ha sentit l'essència més tangible dels neandertals, la única cosa que ens queda d'ells i que ens pot explicar com eren, el seu ADN, reconstruït miniciosament, empleant les últimes tecnologies, vingui a fer una conferència a la UAB??????
Deixeu tot el que teniu planificat aquell dia a partir de les 13:00 i apropeu-vos a... (un moment que busco el plànol):
http://www.uab.cat/servlet/Satellite/transports/amb-tren-1201094873367.html?param2=1
És aquí on hi tindrà lloc el Gran Esdeveniment. Pareu atenció perquè fins les 10 tocades de la nit el sistema de la UAB no funcionava (sóc massoca, precisament avui, com és possible que se'ls pengi tot el sistema durant 6 o 7 hores!!!), i pel que anàvem, la conferència es farà a (agafeu un altre cop alguna cosa per apuntar):

-A la sala d'actes de l'edifici C. Què coi és això? On cau?
Aquí hi ha un plànol (jo també ho he hagut de buscar, és que per trobar una cosa a la UAB...)
No es tracta de cap torre plena de despatxos com em pensava, ni es troba localitzat a la plaça cívica, com em pensava també, sinó que l'edifici C és un nom tècnic, inventat per confondre la gent, i que no vol dir res més que Facultats de Ciències i Biociències. Ah que en són dues? No en tinc ni idea, jo tota la vida n'he dit facultat de Ciències d'aquell edifici gris clavadet a la facultat de lletres que hi ha al final del caminet de gespa.
És molt fàcil de trobar, però si no ho sabeu: Situeu-vos a la Plaça Cívica, creueu un pont trontollós (ha de ser trontollós i fer baixada, si és recte us heu equivocat), contineu rectes el camí de lloses que travessa la gespa, i NO US PAREU al primer edifici que hi ha, continueu endavant fins arribar a un segon edifici (són uns 3-4 minuts des de la Cívica) i quan hagueu arribat al que sembla un bar (hi ha moltes cadires de color taronja a dins), gireu a mà esquerra, pugeu unes escaletes i ja hi sereu.
Bé, i el que passa allà dins és tot un misteri. Com que ara ja hem localitzat l'edifici C (la mare que els va.... amb els noms) ens cal trobar la sala on en Carles ens farà el fascinant discurs: La sala d'Actes.
Això ja és més dificilet, però no pas impossible. Per començar, el determinant "La" ens indica amb tota probabilitat que de sala d'Actes, només n'hi ha una, en tota la facultat.
Sembla ser que ho haurem de preguntar, perquè no trobo enlloc UN SOL PLÀNOL per veure on es troba localitzada la sala d'Actes. De totes maneres, això té una fàcil sol·lució: com que suposo que allà hi deuen tenir algun tipus de secretaria, i si pot ser a l'entrada, caldria preguntar-ho. Però per si de cas, més val anar-hi amb temps. I si a la secretaria no ho saben, es pot preguntar a algun estudiant o professor que corri per allà. Sigui com sigui, és molt improbable que en tota la facultat no hi hagi ningú que no sàpiga on és la sala d'Actes o sigui que estigueu tranquils, però sigueu previsors i aneu amb temps, això sí.
La duració de la conferència, així com també els temes que es tractaran, tot i que es poden suposar són tota una sorpresa, i tampoc no sabem si només hi anirà en Carles sol, o també hi veurem alguna altra cara coneguda. El que és segur és que serà apassionant, fascinant, més interessant impossible, i el temps ens passarà en un instant... per desgràcia. Però, no us preocupeu, que d'aquestes conferències SEGUR QUE SE'N FARAN moltes més en els propers anys!

Quin regalet! Suposo que no s'ha de pagar, oi? Quins nervis, quins nervis! I pensar que no sóc la única interessada! A la UAB hi ha molts neandertalòfils, i la prova és que just després de mirar-ho jo, un grup d'estudiants s'ha acostat al cartell i ha començat a estudiar les característiques facials de la Wilma. VISCA!
Tingueu-ho tot preparat: aneu ben vestits, amb el rellotge a l'hora, els mòbils apagats, si cal, un plànol de la UAB, passeu pel lavabo abans d'entrar a la sala d'Actes (en el meu cas no servirà de res, però seria molt aconsellable amb un esdeveniment d'aquesta magnitud), i si sou neandertalòfils a mort (com jo) PORTEU BARRET I/O GORRA, seguint la moda Hawksquiana.

ENS VEIEM AVIAT, NEANDERTALÒFILS, a la sala d'Actes de l'Edici C, a les 13:00 hores del proper dijous dia 26 de maig. NO FALTEU!!!!!!!!!!!!

Azzo Bassou: L'inici i la fi d'una llegenda

L’Azzo és (era) un pastor marroquí que va ser descobert l’any 1931 al sud de Marraqueix. Encara que només va ser visitat per un antropòleg alemany i vint anys més tard, per un escriptor francès, que van descriure amb més o menys sensacionalisme i incredulitat el seu aspecte, l’Azzo ja ha estat presentat davant dels ulls del món com a l’últim neandertal. Però que en té de veritat aquesta suposició?

Vaig descobrir l’Azzo ara deu fer ben bé 4 anys, durant una època en què buscava neandertals vivents.
Haig de dir que en un primer moment, el seu aspecte em va impactar. Suposo que els antropòlegs que el van veure per primer cop també es devien sorprendre, de la mateixa manera que la gent del seu poble o lloc on hagi viscut, perquè el seu nom, Azzo Bassou, vol dir més o menys home-bèstia en àrab.
L’Azzo, doncs, ha viscut sempre envoltat de gent que l’ha mirat mig commocionada, mig espantada. I pel poc que en puc saber a través de les seves escasses fotografies fetes a corre-cuita per un antropòleg novell, el nostre home-bèstia ha viscut sol i abandonat durant gran part de la seva vida. Pobre.
El motiu principal de tot aquest rebombori és la forma del seu crani. El cap d’aquest home no sembla gaire corrent. Les hipòtesis que s’han formulat als darrers anys per explicar-ho i que he pogut trobar són les següents.

-Que les fotos siguin retocades, i que l’Azzo no haig existit mai.
És una molt bona explicació i molt encertada en el 99.9% dels casos de fotos impactants que corren per internet. Personalment, però, no em sembla el cas de l’Azzo, tot i que mai no se sap amb els temps que corren…
-Hipòtesi del creumant entre un humà i un simi.
Molt poc creïble. L’Azzo –excepte potser el crani—sembla 100% humà modern.
-Hipòtesi de “l’últim neandertal” –aquesta hipòtesi, després de fixar-me atentament en l’aspecte de l’Azzo, té credibilitat nul•la per mi. El físic de l’Azzo no en té absolutament res, de neandertal. O almenys, no en té més que el meu.
-Hipòtesi del retard mental i de la microcefàlia. N’hi ha qui diu que per les empremtes de les mans sembla que pateixi algun retard mental. De moment, sembla la més creïble de totes, però com que jo no hi entenc, i ningú no ha passat mai cap test d’intel•ligència al pobre Azzo, no podem assegurar res.
-Per començar a desmontar aquest mite, cal fer un cop d’ull al crani, més petit del normal; pel contrari, els neandertals tenien en promig el crani un 10-20% més gran que els moderns, tal com se sap. A més a més, la forma del crani –rodonet i poc allargat—no s’hi assembla gens.
-El físic de l’Azzo –alt i prim—no sembla pas ser el prototip de neandertal trobat fins ara.
-Els dits de mans i peus semblen prims i llargs, a diferència dels neandertals, que els tenien força gruixuts.
-Els trets facials de l’Azzo –no hi entenc massa—però em semblen força típics dels marroquins i d’altres pobles del nord d’Àfrica, els quals deuen ser, a la vegada, força diferents dels típics neandertals.
-El fet que els neandertals ja faci 30000 anys que s’han extingit. Com s’explica que n’hi hagi un a ple segle XX? Com hauria sobreviscut? Perquè si l’Azzo té característiques neandertals, hem de suposar que els seus progenitors també en tenien. I les famílies dels seus progenitors, també.
Sembla doncs, que l’aspecte de l’Azzo no s’assembla més al d’un neandertal que el de la Cameron Díaz.

El comportament descrit de l’Azzo i que s’ha volgut relacionar amb els neandertals –un pobre retardat que menja carn crua i que viu en una cova—sembla més producte dels prejudicis que no pas d’alguna hipòtesi amb cert fonament. No hi ha cap evidència que els neandertals fossin retardats.
Resumidament: l’Azzo és un cas clar del que passa quan el sensacionalisme, les pors amagades i la imaginació descontrolada de l’Homo sapiens han intentat explicar alguna cosa sobre la qual no en teníen ni idea. Res de nou.

dimecres, 19 de maig del 2010

Neandertal vs Rino


Mini-documental de la BBC que ens transllada en aquella meravellosa època plena d'animals mitològics i caçadors fornits.
La trama és força senzilla: un neandertal solitari que passeja amb el seu abric de pell i el bastó quan de sobte un rinoceront amb molt mala baba l'envesteix de ple.
Només és un petit exemple de com n'era de dura la vida en aquells paratges de fa 50.000 anys, i no cal dir que morir com a conseqüència de l'atac d'una bèstia salvatge era força freqüent.
http://www.youtube.com/watch?v=169KILOoY24
M'ha sabut greu, veure aquell pobre neandertal malferit a terra, sort que només és un muntatge.

dimarts, 18 de maig del 2010

Data de separació del llinatge neandertal del "modern": Fa 1.000.000 d'anys

Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat Aida Gomez Robles, antropòloga experta del CNIEH, amb seu a Burgos, i que ja fa temps que remena les dents d'homínids.
Les dents, sí. Podríem dir que no només és una excel·lent antropòloga, sinó que a més a més podria fer de dentista a les espècies d'homínids que han viscut en els últims 4 milions d'anys, i que ha inclòs en aquest revolucionari treball. A més a més, la tecnologia empleada -simulacions amb ordinador- també es podria aplicar a d'altres parts del cos, no només les dents.

Aida ha estudiat molt seriosament la dentadura d'aquestes belleses del pleistocè i ha arribat a unes conclusions força cridaneres:
-L'antecessor no és l'avantpassat comú d'humans moderns i neandertals, sinó que es troba més proper a aquests últims.
-L'avantpassat de neandertals i moderns "encara no s'ha trobat", perquè de totes les espècies estudiades, no n'hi ha cap amb una probabilitat més gran del 5% de representar l'avantpassat comú. Això segons les dents. On va viure l'últim avantpassat comú, doncs? El que és cert és que si la dra. Gomez té raó, encara no l'hem trobat.
-Divergència d'1.000.000 d'anys entre els llinatges neandertals i moderns. Aquesta data no és massa diferent dels 825.000 anys calculats per l'equip d'en Pääbo a partir del genoma. Genètica i fòssils s'haurien de posar d'acord per anar bé.
-Característiques neandertals de les poblacions europees antigues: se sobreentén que tant l'antecessor com el heidelbergensis ja mostren un patró cap a la "neandertalització" força clar.
-Excel·lent mètode per assignar fòssils a una determinada espècie, amb probabilitats d'entre el 60 i el 80% d'èxit. Si això és cert voldria dir que un dels somnis de qualsevol antropòleg podria esdevenir realitat: el d'assignar correctament un os amb una espècie d'homínid, fins ara força difícil. Seria interessat provar aquest mètode amb certs híbrids, com ara Lagar Velho i els Skhul, a veure si tenen les dents de neandertal o no.

Aquesta invtestigació va començar ja fa uns quants anys, i encara portarà molta feina. És una línia de recerca interessant, de la qual ja se n'han publicat uns quants articles.
La tesi de l'autora ha estat valorada com a "excel·lent". S'ho deu haver guanyat a pols, la noia, mireu quines ganes que hi posa:


Font:
www.lne.es

diumenge, 16 de maig del 2010

Dues espècies o una? L'opinió de Carles Lalueza


Article aparegut al diari "La nueva España" avui mateix. El motiu? Conèixer l'opinió de Carles Lalueza, el genetista de la UPF que ha participat (i espero que encara hi estigui participant) en el projecte Genoma Neandertal, sobre si els neander i humans moderns ens hauríem de classificar dins d'una mateixa espècie o deixar les coses com ara.
La opinió d'en Carles és més aviat curta i indecisa, però ben clara: diu que "el debat de si són dues o una espècie no el podem solucionar", i també que "el concepte d'espècie no deixa de ser una cosa convenient, que necessita tots els biòlegs: taxònoms, ecòlegs, i els conservacionistes".
Per acabar, ens aclareix que "ells eren més diferents morfològicament de nosaltres del que ho és un europeu d'un africà".

Més clar no ens ho pot dir, en Carles: el concepte d'espècie no és tant rígid com sempre s'ha cregut, i ara gràcies als neandertals podem afirmar que les coses encara es flexibilitzen més.
Si bé la definició universalment acceptada sobre el concepte d'espècie és un conjunt d'individus que poden tenir descendència fèrtil, aquesta definició només s'aplica de vegades. En el cas dels neandertals, mentre n'hi ha alguns que els és força igual, com el propi Arsuaga, que pensa que si "podien tenir descendència fèrtil, llavors eren la mateixa espècie", la gran majoria es decanta per continuar classificant-los per separat, encara que poguéssin tenir descendència i ben fèrtil. Aquests antropòlegs, generalment conservacionistes i molt arrelats a les tendències forad'africanistes, ho argumenten tot amb la morfologia i el comportament, que diuen que "era molt diferent del nostre".
Deixant de banda si aquesta diferència és tant gran com aquests sapientíssims ens volen fer creure, la conclusió és evident: els neandertals formaran o no forman part de la mateixa espècie que la nostra sempre i quan nosaltres volguem, i no per això seran pitjors ni millors.

Font: diari La nueva España.

Notícies fresques de l'Ao, l'últim neandertal.


El proper llargmetratge d'en Malaterre sortirà a la llum el 29 de setembre d'aquest mateix any, uns quants mesos més tard del 31 de març que vaig veure anunciat en alguns llocs. Sigui com sigui, la cosa ja és a punt, tot preparat. Perquè aquest dia 29 no ens vingui tot tant de nou, han tingut la delicadesa de penjar un... tràiler? Hauria de dir imitació de trailer, només són 4 minuts explicant "com es va fer" seguits de 4 frases que demostren la falta d'amor i de sexe que té el propi director:
http://www.youtube.com/watch?v=O7RWDm-lJPw
Malaterre apareix assegut en una trona, com si fos el reiet de la casa, mentre va explicant com s'ha fet tot el culebró, perquè com ja sabeu, és un episodi de Romeo i Julieta translladat 30.000 anys enrere. Com que el francès em confón molt, i a més a més mentre el mirava anava escoltant alguna cançoneta del rei del pop, no vaig parar atenció a les meravelloses paraules carregades d'amor que sortien de la boca del nostre expert en encontres neandertal-moderneta. Per sort, van tenir la genial pensada de posar-hi subtítols en anglès, també ben carregats d'amor.
La paraula "love" hi surt tantes vegades que la vaig acabar avorrint. Què poc original, vaig pensar. Si això ja ho ha fet moltes vegades senyor Malaterre! A tots els metratges, siguin curts o llargs que vostè fa sobre homínids, hi surt una historieta d'amor CALCADA a la de la guerre du feu. El que em pregunto és perquè "ella" ha de ser sempre moderna i "ell" sempre el neandertal. Com si no pogués ser al revés. Hi té alguna cosa en contra, de les dones neandertals, sr. Malaterre? Que potser no eren maques, com una princeseta? No agradaven als africans prims i esbelts? No fan bona parella?

No hi ha res a fer, mai no podrem fer-li veure que tot això ja està més vist que l'anar a peu i que la única cosa que fa és avorrir l'audiència. Ell n'està ben convençut, però, que aquesta història ens ben captivarà a tots, ens marcarà per sempre, ens emocionarà, ens farà pessigolles a la panxa. Què ha de dir, per fer propaganda, i justificar el sexe? Espero que almenys no hi hagi grunys, siusplau.
Quina ràbia que sento! Per què sempre que els neandertals tenen la oportunitat de sortir a la gran pantalla ho han de fer en aquests shows empalagats de salsa rosa? Ràbia i imotència. En Malaterre ho ha fet moltes vegades, i si cal, ho tornarà a fer, peti qui peti.

He dit que hi aniria en cas que la treguin perquè vull criticar amb coneixement de causa, però si no sou gaire fans dels neandertals, i la única cosa que us motiva és veure caçadors fornits i sexys jo de vosaltres no m'acostaria al cinema. L'Ao no ho és gaire, de sexy: dents grogues amb forats entremig que es projecten cap endavant, poca musculatura, i una cara postissa que sembla que en qualsevol moment li hagi de caure a terra. Hi surten ossos blancs i mamuts fets per ordinador, a més a més de l'Aki, ben pintada i ensenyant les mamelles. Si tot això us motiva, aneu-la a veure, però si no, no malgasteu els diners.

La senyora X també hi diu la seva


L'equip d'en Pääbo també està treballant amb l'ADN (nuclear) de l'homínid trobat a Sibèria i datat en uns 40.000 anys, anomenat col·loquialment senyora X.
El que acabo de llegir aquí http://blogs.nature.com/news/thegreatbeyond/2010/05/ancient_human_genome_sequence.html és que aquesta bona dona sembla compartir un avantpassat comú més recent amb els neandertals que amb els humans moderns, amb els quals mostra "una relació força distant" i que tot i probablement haver conviscut amb tots dos fa més de 40.000 anys, no ha deixat rastre en el genoma humà, és a dir, que a diferència dels neandertals, els atributs femenins d'aquesta senyora X no van acabar de convèncer els africans morenets.
Aqueta notícia no és gaire completa, no he pogut trobar l'article on s'ha publicat tot això, suposo que encara deu haver de sortir, i espero que en Hawks hi digui alguna cosa aviat, ell ja va especular que aquest homínid podria ser un neandertal "divergent".
AGH! Podrien parar de sortir notícies siusplau? Es que ja porto una setmana sense fer res més que remenar el google, pensar en neandertals i somniar desperta, em temo que aquest juny ho penjaré tot si no em poso les piles, però això és impossible tenint neandertals per tot arreu.

divendres, 14 de maig del 2010

Green vs Klein: una entrevista que marcarà història.


El genetista i biòleg computacional Ed Green, un dels responsables d'aquesta joia codificada en lletretes anomenada Genoma Neandertal i l'arqueòleg Richard Klein exposen els seus punts de vista en una de les entrevistes més serioses i importants que s'han fet sobre els resultats de la primera presa de contacte amb aquest ADN de més de 40.000 anys, i publicats el passat 7 de maig a la revista Science:
http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=126611419

Green es mostra molt convençut i segur sobre els resultats, bon senyal que ens indica que hem començat bé la recerca de la Veritat sobre els neandertals.
Klein, tot i que en teoria hagi estat seleccionat per portar-li la contrària, aporta informació adicional sobre l'aspecte que ell toca: el fòssil.
La genètica i l'arqueologia són dos punts de vista ben diferents, però que per anar bé s'haurien de posar d'acord, tal com diu en Klein.

L'orígen de l'Homo sapiens resumit en un poster


Original, sens dubte. I mira que encara queda el 40% del genoma per desxifrar... d'aquí a allà ja n'hauran aparegut uns quants més de posters. I potser còmics, pel·lícules de qualitat, llibres, museus, quins anys que ens esperen!

dilluns, 10 de maig del 2010

Tirada de canya neandertal.


Fapoc que ha sortit un curiós i entretingut diàleg fictici al New York Times, que intenta reproduir l'art de seducció d'un neandertal amb la seva parelleta moderna, en honor evidentment, al famós estudi d'en Pääbo i col·laboradors sobre la neandertalitat de gran part de la humanitat.
El tret més distintiu del neandertal, és que no té un domini gaire bo de la llengua d'en Hawks i parla una mica com els indis.
La ficció neandertal és un tema que sempre he tingut present, i encara que tingui un nivell d'anglès igual o pitjor que el del pobre neandertal, haig de reconèixer que l'autor del diàleg, Teddy Wayne, no ho fa gens malament. Així que pugui (ho haig de fer bé, amb traductor i tot), la traduiré al català, va molt bé per distreure la ment de qualsevol persona, neandertalòfila o no:

http://www.nytimes.com/2010/05/09/opinion/09wayne.html

Neandy Mouse


Comencem pels comentaris de dos antropòlegs que em vaig deixar d'anomenar ahir (imperdonable). Es tracta ni més ni menys que de l'Arsuaga, l'antropòleg que ens obre sovint el seu cor per deixar-nos-hi veure les seves entranyes neandertalòfiles /antecessoròfiles, i d'Erik Trinkaus.
L'Arsuaga va rebre positivament els resultats de l'Estudi; com ha dit altres vegades, li faria molta il·lusió portar una gota de sang d'aquells "poderosos europeus", i que ara sembla força possible. També creu que "si podien tenir descendència fèrtil, és que són la mateixa espècie", lògic, però alhora es mostra preocupat amb els neandertals europeus: què els va passar? L'Europa del sud era una àrea que agradava força als neandertals, no obstant això, els europeus no sembla que tinguin més ADN neandertal que els xinesos. Com és possible? S'haurà d'investigar millor; de moment, passem a en Trinkaus, que ha fet el comentari més multirregionalista que he vist des que tot aquest renaixement de l'evolució humana ha començat, és a dir, des del dia 6 de maig al vespre: en Trinkaus s'ha estranyat pel diu "baix" percentatge d'ADN neander, que no sobrepassa el 4%. Ell creu que "hauria d'arribar com a mínim al 20%". Increïble. Ni en Milford ho ha superat. Dr. Trinkaus, a mi ja m'agradaria portar aquest 20% que diu, però mentrestant, vostè hauria de baixar al planeta Terra i arreglar un assumpte pendent amb la dra. Harvati i que comença per C, sap què vull dir?

Si he encetat aquest post no és pas per parlar d'opinions d'antropòlegs, ben interessants que no puc parar de comentar, sinó d'aquella petita fracció de gens que no tenen correspondència entre neandertals i moderns, i que en serien una vuitantena. Aquests gens són d'espcial interès, perquè ajuda a entendre aspectes claus de l'evolució humana, concretament ens poden proporcionar pistes per saber perquè som tant sapientíssims.
C. Lalueza, el més emprenedor de tots, proposa començar a neandertalitzar ratolins, JA. És una excel·lent idea, que consisteix en introduir algun d'aquests gens dins d'un ratolinet per veure com es comporta. Per començar farem una llisteta d'alguns dels gens candidats per la sapientíssimicitat:
El primer gen sapientíssim va ser batejat com a SPAG17, i, atenció, té a veure amb... aquella cosa blanca que treuen la majoria de mascles de la classe dels vertebrats per la pota del mig o qualsevol altra estructura especialitzada cada vegada que en tenen l'oportunitat: l'SPA17 està relacionat amb la motilitat de l'esperma. Potser l'esperma dels moderns era més àgil que la dels neander, i fecundava més depressa (m'ho acabo d'inventar, però que consti que la cosa va per aquí).
Passem al següent: DCHS‐1. Aquest codifica per una proteïna implicada en la cicatrització de les ferides.
Next: AUTS2, ACCN1 i CADP2 . Interessantíssim. Tots tres implicats en el transtorn l'autisme. Potser és la clau de la nostra sapientíssimicitat? Que ens vam tornar més autistes?
NRG3: continuem al sistema nerviós central. Aquest està implicat en un altre transtorn, també neuronal: l'esquizofrènia. Curiosament, en un article de fa molt de temps, es va especular que els neandertals no podien tenir esquizofrènia perquè les seves capacitats cognitives no estaven "tant desenvolupades com les nostres". Ja hi tornaré més endavant, això no quedarà així.
Deixem el cervell i passem a la pell. Els de la Central han identificat gens que codifiquen per la pigmentació, com és el cas de TRPM1. Cada vegada està més clar que la pigmentació dels neandertals era força original.
RPTN: aquest intervé en unes quantes coses: la suor, les arrels dels cabells i les papil·les gustatives. Sentien el gust d'una altra manera, els neander? Això cada vegada es torna més interessant, per si encara no ho fos molt.
THADA: Diabetis tipus II. Vés a saber, amb la versió del gen neandertal potser podrem curar aquesta malaltia en un futur molt proper.
RUNX2: Un altre de molt interessant. Intervé en l'ossificació esquelètica i relacionat amb una malaltia anomenada displasia cleidocraneal. Els afectats, curiosament, tenen un aspecte molt semblant al dels neandertals (crani baix, nas prominent, poca barbeta, etc).
TTF1: Un simple factor de transcripció. Bé, no tant simple, perquè sinó, us podria explicar què és un factor d'això.
SOLH: Identitat desconeguda.

N'hi ha uns quants més, però tot i així relativament pocs, és a dir, que som molt semblants, tant a nivell cognitiu, com morfològic com metabòlic; en aquesta taula extreta de l'Estudi oficial (A draft sequence of the Neanderthal genome) en trobareu uns 20:
http://www.sciencemag.org/cgi/content-nw/full/328/5979/710/T3


Quina impaciència! Quan començarà en Lalueza a neandertalitzar els ratolins? Quan hauran seqüenciat tot el genoma sencer? Els neandertals són el millor que ens hagi pogut passar mai: gràcies a ells ens podrem entendre millor a nosaltres mateixos, i fins i tot podrem arribar a trobar tractament per malalties específicament humanes, com ara la diabetis, de la qual no n'hi ha cura.
Tot això és molt estressant és que no faig res més en tot el dia! Només penso en ells, entro al blog d'en Hawks a veure si ha publicat alguna cosa, miro els comentaris d'antropòlegs als blogs d'antropòlegs, les notícies sobre ells, i el millor de tot és que tindrem neandertals per sempre, ara que els hem trobat al nostre ADN, ja no ens abandonaran mai més!

Heu de llegir l'article sencer, ho heu de fer, és d'accés gratuït, aquest cop, com que és tant important i d'interès públic, l'heu de mirar, encara que només sigui per veure el nom dels científics o mirar els dibuixets que mostren el flux d'ADN neandertal que va d'un cantó a l'altre:
http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/328/5979/710

dissabte, 8 de maig del 2010

NEANDERTALS LIVE! -primeres reaccions.


Els més reconeguts científics de tot el món no han trigat gaire a fer conèixer la seva opinió sobre la descoberta més sensacional hagi fet mai la Humanitat, i que ha estat publicada en dos articles signats per més de 100 científics d'arreu del món, encapçalats per l'equip d'Ed Green i Svante Pääbo, de l'institut Max Planck.
Les conclusions d'aquest excel·lent treball, que ha costat 4-5 anys de feina, no han trigat a multiplicar-se com la descendència neandertal: a tot el món i exponencialment.
Posaria les mans al foc que més del 50% del planeta avui ha parlat o com a mínim ha dedicat 5 minuts del dia a reflexionar sobre aquells formidables neandertals, tant bons amants com caçadors. Meravellós.
Jo n'he dedicat moltíssims més, potser unes 20 horetes, ben bé, i les que hi dedicaré, perquè això només ha fet que començar!
Ara per ara, el que compta són les opinions dels experts. N'hi ha de tot tipus, la majoria de favorables -fins i tot per part d'alguns forad'africanistes- però també crítiques. Les crítiques són molt positives per dues raons: la primera, perquè demostra que la gent no s'empassa el primer que li diu la premsa, sinó que insisteix en reflexionar-hi una i una altra vegada, i la segona, perquè els possibles punts febles d'aquest estudi ens poden ajudar en un futur a enfortir l'evidència que els neandertals no són pas morts, sinó que fent els càlculs, ens surt que al planeta hi viuen uns 50! milions de neandertals. És un món neandertal, i això m'encannnnnnnnnnnnnnta.

Comencem per dos crítics a l'evidència de l'interbreeding i força famosos.
El primer és l'antropòleg Richard Klein. De fet no ha criticat l'estudi en sí, ni tampoc té cap mania als neandertals. Ha reconegut que li faria il·lusió i que troba força probable que hi hagués hagut descendència amb els neander. Però... reconeix que al registre fòssil europeu NO N'HI HA CAP RASTRE. Els fòssils europeus no mostren característiques intermitges, encara que la convivència fos d'uns 10.000 anys. Bé, això és molt discutible, però què voleu que us digui, jo hi estic d'acord, en part. La majoria d'europeus no ens assemblem GENS als neandertals, reconeguem-ho. S'hi assemblen molt més alguns africans que l'europeu típic. Explicacions? Potser no es van trobar, potser sí però poc, potser hauríem de fer cas d'en Trinkaus -sí, però i el fòssil de Cioclovina, què?- o d'en Milford, ara bé, ja sabem que en Milford té potser masses facilitats per veure neandertals. De totes maneres, a l'orient mitjà és un fet que molts fòssils no se sap a quina (sub)espècie pertanyen. És el cas d'Skhul V, per exemple, que des del seu descobriment, deu haver canviat d'espècie unes 3-4 vegades, o de Teshik Tash. El dr. Klein, de fet, no s'oposa pas als resultats de l'article, però diu que el principal problema és el "temps", que tot seguit discutirem. Passem al segon antropòleg que s'oposa a l'entrecreuament: Dienekes Pontikos, és el seu nom de pila. El seu blog és un dels blogs sobre antropologia més famosos del món. Per Dienekes (i per mi també) hi ha uns quants problemes:
1- El maleït temps: ningú no es posa d'acord, perquè no es pot saber, quan es va produïr aquest entrecreuament, ni com ni qui. Només podem dir que va afectar tant els europeus com els asiàtics. He vist moltes dates que van des dels 45.000 fins els 100.000 anys. La majoria diuen que es va produïr en un petit període de temps de fa entre 50.000 i 80.000 anys. Però... i a Europa? Els neandertals s'hi van estar fins fa 37.000 anys -almenys a la península- i això és molt de temps de contacte, potser uns 50.000 anys. Llavors com és que només es va produïr una vegada l'entrecreuament? El cert és que això és el que diu Dienekes, però podria ser que hagués passat més vegades, el que passa és que no n'hi ha cap evidència, perquè tant asiàtics com europeus mostren el mateix % d'ADN neandertal, i no hauria de ser així si els neander van viure principalment a Europa.
2-Flux genètic unidireccional: NO han trobat gens "moderns" en cap genoma neandertal. Com és possible? Si hi va haver encreuament, el més raonable hagués estat que ells també haguessin incorporat gens "nostres", i no només al revés. Hi ha unes quantes explicacions: que aquests fòssils neandertals siguin més antics del que realment es creu que són, i que els moderns no arribessin a coincidir mai amb ells. Us ho imagineu? Jo crec que és possible: els últims neandertals tenen uns 37.000 anys segons un article publicat per en Zilhao a principis d'enguany, i els murcians de la cima de las Palomas, catalogats com "els últims" (article de finals del 2008), tenen més de 40.000 anys; és més, aquests Palomas mostren certes característiques "modernes". En tot cas, els moderns més antics d'europa occidental tenen menys de 35.000 anys. Tenint això en compte i també que en el moment de la seva extinció hi havia menys de 7000 neandertals al planeta, és possible que no s'arribéssin a trobar, a Europa? I a l'orient mitjà? Allà sí que s'hi devien trobar, per això en Hawks proposa que s'investiguin els genomes d'aquells neandertals, com ara l'Amud.
3-I si no ens cal l'interbreeding per poder explicar l'ADN més "neandertal" dels no-africans? M'explico, amb les paraules d'en Dienekes: que abans de sortir d'Àfrica hi haguessin unes quantes poblacions. Una d'elles, pel motiu que fos, portés un ADN més afí al dels neandertals, línia de la qual se'n van separar fa 400.000 anys, mentre que les altres, no. Aquesta població, curiosament, va sortir de l'Àfrica i es va expandir per tot el món. En principi aquesta explicació sembla ben plausible, però té un parell de problemes molt greus: a veure, Dienekes, com és que només hi ha ADN "pre-neandertal" en els no-africans? Que potser aquesta població va marxar tota de cop de l'Àfrica, i no es va barrejar amb els africans, perquè recordem que ells no tenen ADN neandertal, sinó que es va extingir?. I com és que *curiosament* també, la població que va sortir de l'Àfrica era la que portava ADN neandertal, i no qualsevol de les altres? I també, com s'ha encarregat d'explicar molt bé en Hawks en un article que ha tret avui -ràpid i ben fet, és el millor, no em digueu que no- si no hi hagués hagut encreuament amb els neandertals fa menys de 100.000 anys i per tant, els genomes d'aquestes dues poblacions s'haguessin mantingut aïllats per més de 400.000 anys, com és que la divergència entre els gens compartits per neandertals i no-africans és de menys de 100.000? No sé com explicar-ho, perquè els models estadístics fets amb l'ordinador són el punt fort d'en Hawks, i no pas el meu, però si llegiu el seu blog, trobareu que la probabilitat d'aquesta hipòtesi cau per sota del 0,000000 % , és a dir, que és pràcticament impossible, excepte si hi ha hagut algun error a l'hora de desxifrar el genoma. En paraules del propi Hawks, els resultats observats només es poden explicar amb l'entrecreuament. Sí!

D'opinions favorables n'hi ha per tot arreu, començant pels propis científics: Green, Pääbo, Lalueza, Rosas, etc. I acabant per genetistes i metges d'arreu del món. Alguns d'ells creuen que els gens neandertals poden haver perviscut més en algunes poblacions que en d'altres, i que fins i tot els seus gens es podrien arribar a "manifestar". Jo crec que hauriem d'anar a poc a poc i amb bona lletra. L'ADN neandertal només s'ha comparat amb 5 persones, que és sorprenent poc, encara que es consideri estadisticament significatiu. Després, cal tenir en compte que l'ADN descodificat del genoma neandertal només és del 60%, encara ens en queda molt més (jo que em pensava que ja l'havien destapat tot). I també que caldria desxifrar genomes de neandertals que van viure propers, tant en el temps com en l'espai, dels moderns antics. Això és el que tenen pensat fer properament els de la Central. Ens queda molt de temps abans que els neandertals siguin oficialment acceptats com avantpassats nostres, perquè volguem o no, l'OoA està massa ben posicionada, i no serà fàcil desbancar-la. Sempre hi haurà gent que veurà els neandertals com uns pobres involucionats que no tenen res a veure amb els sapientíssims, i no en voldrà saber res, continuarà ferma a l'OoA: és la pura realitat; de totes maneres, crec que sense deixar de ser prudents, podem començar a celebrar-ho amb certa seguretat. BAH, no, sense seguretat, sense límits, celebrem-ho amb totes les nostres forces, com he fet jo avui.
Confio amb en Pääbo, en Green i en Lalueza, són de bona pasta, els conec de fa anys, i no crec que hagin publicat res sense abans estar-ne ben segurs, penseu que si aquest estudi s'invalida, la seva reputació i la de més de 100 científics que han signat l'estudi, caurà en picat, o sigui que abans de treure-ho a la llum, ho deuen haver comprovat una i una altra vegada, tenint en compte totes les explicacions possibles a l'hora d'interpretar els resultats.
Quins dies que ens esperen! Plens d'articles, desxiframents, opinions, i neandertals, milions de neandertals.

dijous, 6 de maig del 2010

Oficial: We're them, they're us.


"Can we please take off our skeptics' hats? It's getting in the way of my Neandertal victory dance".

"No. All the cool paleoanthropologists wear hats".

J. Hawks.

(No hi ha ningú que sàpiga com es pot arribar a ser tant rematadament GENIAL?)

Tinc dues pàgines a punt de ser obertes a la barra d'eines del meu ordinador. Una d'elles és de la BBC, amb un títol ben neutral per la magnitud de l'esdeveniment: "Neanderthal genes 'survive in us'".
I ara ve l'hora de fer feina. L'hora del judici final. Res ja no tornarà a ser el que era. És L'hora de fer clic perquè s'obrin aquestes pàgines i llegir el que hi diuen. Conèixer la veritat, el Descobriment. Però no serà fàcil. Us explicaré perquè, però abans haurem de fer un viatge més real que virtual a... Port Aventura! Perquè els neandertals també són diversió!
Però, exactament, què hi té a veure Port Aventura amb els neandertals? No és pas un parc neandertal, com el que podria haver-hi a Capellades, ni tampoc no hi ha cap atracció amb una temàtica mínimament neandertaliana. És més, la paraula "neandertal" no la vaig veure enlloc en tot el parc. I doncs, Mª Lluïsa?
Això és només perquè entengueu el meu estat físicoemocional en aquests moments, estat físicoemocional excatament idèntic al que tenia mentre veia això:

Mentre anava sentint el TAC-TAC-TAC de les vies, tenia un mal de panxa espantós, els batecs del meu cor que semblava que m'hagués d'explotar, els esfínters que em feien figa-ostres no! Per què no he anat al lavabo! Hauria d'haver-hi anat abans de pujar, com a mínim tres vegades- i, evidentment, el meu cap que em deia: que pari això siusplau, NO HO PODRÉ AGUANTAR, em desmaiaré, siusplau, tingueu pietat de mi! Pareu això i deixeu-me baixar, que... des d'aquí ja veig la baixada i OH! Es molt forta, i despres vénen aquelles voltes de cap per avall, tinc molta pooooorr deixeu-me baixaarrrr! No, Mª Lluïsa, ja no pots baixar, ja és massa tard per fer enrera. T'hi hauràs d'enfrontar, t'agradi o no. Au va, però si no et mataràs pas, i a més a més, només serà un minutet de no res! NO, SIUSPLAU NO! NO HO PUC AGUANTAR PAREU-HO, PAREU-HO! Tot el meu cos tremola, respiro fort, crido una mica, somric, perquè, ja he fet clic i la pàgina de la BBC se m'està obrint i NO HO PODRÉ AGUANTAR, LA DINYARÉ, PAREU-HO, PAREU-HO AAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH.Ja és aquí! La baixadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa i l'articleeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

-SI, SÍ QUE N'HI VA HAVER! Al costat d'un arbre gegant representat tota la població humana hi ha una petita fletxeta verda que assenyala els euroasiàtics -un francès, un xinès Han i un papua-novaguineà, amb foto inclosa!!!! És massa. És increïble! M'encanta aquest arbre, i sobretot la fletxeta verda on hi diu: "some neanderthal and homo sapiens interbreeding".
Buufff quina baixadota, no en veia el final! He quedat com nova, ja no sento res, res ja no és el mateix, ara ja no tinc mal de panxa, però ep! La cosa no s'ha acabat pas, perquè encara falten els terribles looooooopings i jo ja sento que els budells em van d'un cantó a l'altre:
OOOOHHH veig el món de cap per avall! A l'article hi diu que "entre un 1 i un 4% del genoma dels euroasiàtics és neandertal!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!" Ostres tuuuuuuu, aquesta xifra no és pas el 50% d'en Milford, però queda molt i molt més lluny del 0,000000001 d'alguns articles propers al moviment forad'africanista. Per cert, parlant del fora d'Àfrica, us haig de donar la sensacional notícia que un dels experts defensors d'aquesta teoria també hi ha dit la seva, i aquesta vegada, curiosament, les seves paraules no han estat arrogants i prepotents, com ho solen ser (gairebé) sempre: "In some ways [the study] confirms what we already knew, in that the Neanderthals look like a separate line. But, of course, the really surprising thing for many of us is the implication that there has been some interbreeding between Neanderthals and modern humans in the past." I això ho diu un dels fundadors de l'OoA, Chris Stringer! És que és fortíssim, sento com l'estómac se m'emfila per l'esòfag, que un fundador del fora d'Àfrica reconegui l'interbreeding vol dir dues coses: que és una broma, o que el neandertal que porta a dins avui ha parlat per ell (ja tocava!).

YAAGGG continuem que encara ens queden uns quants looopings i la meva resistència física i emocional estan començant a fer fallida, si la cosa no s'acaba aviat quan arribem a la meta de la Mª Lluïsa només en quedarà un record:
OOOOHHHHHHHHHHHH Svante Pääbo! El seu nom acaba d'aparèixer! Aquesta vagoneta va tant depressa que em costa pensar i escriure, no em puc ni moure del seient, ni tant sols puc CRIDAR!!!! Mireu, mireu què ha dit en Pääbo: "They are not totally extinct. In some of us they live on, a little bit". SÓN VIUS, SÓN VIUS, SÓN VIIIIUUUUSS!

Estàs feta pols Mª Lluïsa?? HAHAHAHA doncs t'hauràs d'aguantar, perquè encara n'hi ha més, ara és l'hora d'en Hawks!!!!!!!!!!!!!

"They're us. We're them."

"It seemed like it was likely to be possible, but I am surprised by the amount. I really was not expecting it to be as high as 4%," he said of the genetic contribution from Neanderthals". Jo tampoc no m'ho esperava, però ja ho sabeu: la vida és plena de sorpreses! I... de neandertals!!!!!!!!!!!!!

Estic perdent la noció de la realitat. Intento cridar fluixet i no puc, he perdut el recompte de loopings, crec que aquest és el quart, però no ho puc assegurar. Sento que el pitjor ja ha passat, però encara no hem arribat al final, ni molt menys:
"The results show that the genomes of non-Africans (from Europe, China and New Guinea) are closer to the Neanderthal sequence than are those from Africa."
Aquests resultats són contraris als anteriors, els del 2006, en què es va anunciar que en comparar els genomes van trobar que els més semblants als neandertals eren els africans. En aplicar un canvi de metodologia, s'han trobat que no, que hi ha coses exclusives dels neandertals i no-africans, que no comparteixen amb els africans.
Però... com és que no ens hi assemblem gaire? Els euroasiàtics contemporanis tenim la barbeta ben pronunciada, no presentem arcs superciliars com ells, que els tenien enooormes, ni tampoc tenim aquell nas tant gros, ni aquella massa muscular, ni el bony occipital, ni el crani tant allargat, no ho sé. Si mirem el típic neandertal i el típic modern, hi ha força diferències i jo no diria pas que els no africans ens assemblem més als neander.
Ai Mª Lluïsa, mira que n'ets, de ximpleta! Au, va, que en Hawks t'ho explicarà molt amablement:
"So when we see that their anatomies are gone, this isn't just chance. Those things that made the Neanderthals apparent to us as a population - those things didn't work. They're gone because they didn't work in the context of our population."
Què, ho veus? Que et miris al mirall i no et trobis neandertal, no vol dir que no portis un petit neandertal dins teu! Au va, té un bon looping que t'acabarà d'aclarir les idees:

D'acord, d'acord! Que jo tampoc no en sé tant com en Hawks, ell és el mestre i jo l'aprenent aquí, em puc equivocar! AHH, que queda gaire? On sóc???? És real això o és un somni meravellós!? Que algú m'ho expliqui!!!
I tornem al fora d'Àfrica senyores i senyors. Mireu, avui com que és un dia en què veig el món al revés, he decidit no enviar a prendre pel cool el fora d'Àfrica, entre d'altres coses perquè hi ha unes quantes variacions d'aquest model. La més estricte és la que tots coneixem: que els simis van ser exterminats. Però després hi ha versions més suaus, i una d'elles s'ajusta força be al que veiem: un grup d'africans va sortir del continent, i en arribar a l'orient mitjà, s'hi van trobar els neandertals, i com que estan com un tren, doncs... va passar el que va passar.
I ara un altra petita tombarella (jo suposo que això ja es deu estar acabant, perquè el Dragon Khan sembla més llarg que la via làctia i els budells no m'aguantaran gaire), una dada interessant: "The team [Central] also identified more than 70 gene changes that were unique to modern humans." Hi ha uns 70-80 gens que no s'han trobat en els neandertals, implicats en aspectes, principament anatomics, com ara la gran musculatura, però també possiblement cognitius i metabòlics. Això és ben poc si ho comparem amb les més de 23.000 gens que té el genoma humà, o en unes altres paraules: sóm gairebé idèntics! Qui digui que eren molt diferents de "nosaltres" menteix, menteix i menteix, tant com aquell que diu que el D.K "no fa res".

TRAACCCC el tren s'ha parat en sec, sento una ona expansiva que fa anar el meu cos cap endavant. Em pensava que no passaria mai: els sentits em diuen que el vagó s'ha parat. HEM ARRIBAT AL FINAL! De l'article de la BBC, només. Però primer deixeu-me que baixi. Uf, poso un peu a terra, i l'altre no. El cap em balla. Compte, la paret! M'hi acabo de llençar, fent un moviment estrany amb les cames. Tinc ganes de vomitar, em fa mal cada racó del meu cos, no aconsegueixo caminar amb normalitat, però... no em canviaria per ningú del món! Això que acabo de viure sempre ho recordaré, no ho puc expressar amb paraules, però és un moment que ha quedat gravat a la història, encara que passin anys, encara que ho oblidem, sempre quedarà allà, res ni ningú no ho podrà esborrar. Ara haig d'obrir el blog d'en Hawks, però abans, hauria de passar pel lavabo, encara que me
n'hagin passat totes les ganes, hi haig d'anar.

A la porta del lavabo s'hi poden llegir unes quantes xifres fredes, però que cal tenir en compte, perquè tracten sobre neandertals:
-Les dues línies es van separar fa uns 800.000 anys.
-L'interbreeding segurament va ocórrer a l'orient mitjà, perquè tots els euroasiàtics en van quedar "afectats".
-S'ha anat molt (moltíssim) en compte amb la contaminació, que ha estat estimada en un 0,7 % o menys. Aquests nivells no poden explicar de cap manera aquest 1-4% de gens neandertals en el genoma dels no-africans.
-Aquests gens neandertals encara no s'han pogut identificar, ni tampoc els gens "únics" dels moderns. No se'n sap pràcticament res, tenim feina per anys.
-Els genetistes no han pogut detectar interbreeding amb els neandertals típicament europeus, però no descarten que n'hi hagués.
-L'entrecreuament segurament es va produïr entre els primers moderns en sortir d'Àfrica, fa uns 80.000 anys, amb els neandertals de l'orient mitjà, anomenats també "progressius", l'Amud i companyia.

AHHH ja em trobo una mica millor, perquè ara ve el millor de tot: en Hawks. El seu blog. El seu comentari, el títol d'aquest comentari "Neandertals live!", la primera frase d'aquest comentari llarguíííssim, i tant excitant com D.K, : "I, for one, welcome my neanderthal ancestry".
Hawks va contestant preguntes que ens fem tots. Jo sempre em faig preguntes, però no les puc copiar pas totes, només comentaré les més cridaneres:

-A veure, per què no hi ha evidència de ADNmt ni cromosomes Y neandertals a les poblacions actuals? Què els va passar, als seus llinatges!?

Selection. Selection. Selection.

I've been saying it for years. I've published it. Will you learn to listen to me, already?

Perdó, perdó mestre. Si jo sempre t'escolto, però es que aquests articles del Forad'Àfrica, la gent que no para de dir que es van extingir completament i la meva ment dèbil fan que caigui en l'error sovint.

-Els africans no porten ADN neandertal?

We know that the answer is nonzero, because Africa has received immigrants from other parts of the world during historic times.

És clar, en 80.000 anys tots aquests gens ja s'hauran escampat per tot el globus.

-I els altres homínids, com ara la senyora X, què?

But more important, Neandertals weren't the only people living in Eurasia 100,000 years ago.Any of these populations might have been genetically different from Neandertals, and might have also contributed genes to present-day human populations -- genes that wouldn't show up by scanning the Neandertal genome.

-Realment tampoc no hi va haver pas massa interbreeding, un 1-4% només... a més ells es poden considerar extingits, oi?
We don't really know the answers, but now we have a chance to test hypotheses about ancient population size and expansion in Neandertals. My point at the moment is only this: If today Neandertal genes make up only one percent of the gene pool of the 5 billion people outside Africa, that's the genetic equivalent of 50 million Neandertals.
The answer to this is also simple: In absolute terms, the Neandertals are here around us, yawping from the rooftops. I think the Neandertals have done very well for themselves.
No aconsegueixo entendre la última frase, però jo també estic yawping, que s'assembla molt a jumping, saltant, saltant de felicitat.

-Som la mateixa espècie, doncs.

Yes. Interbreeding with fertile offspring in nature. That's the biological species concept.

Au, doncs a canviar-nos el nom. Passem a dir-nos Homo neanderthalensis. VISCA!

It does define all non-Africans today as an interspecific hybrid population.So maybe they want to rethink that one?
El menino no s'ha quedat sol. Hi ha bilions d'híbrids que li fem costat!

Bé, i si voleu continuar llegint, entreu al seu blog, val la pena, encara que sigui llarg, tant la pena com un dia sencer a Port Aventura, amb emocions, moltíssimes emocions, i el millor de tot és que això només és el principi. Ja ho sabeu, ara tots som híbrids, Lagar Velho no s'ha d'avergonyir de res. És un gran dia, únic, irrepetible, saber que els neander no es van extingir, que continuen entre nosaltres, que formen part de la nostra essència. Crec que hem d'aprofitar bé la nostra naturalesa híbrida, avui tot ha de ser diferent, tots hem de fer com el clan de Shanidar 4, que encara que només els suposés una càrrega, el van continuar alimentant, cuidant, estimant. Prenem-ne exemple almenys avui, que la nostra vida com a semi-neandertals és massa curta com per desaprofitar-la, no creieu?

Tinc la sensació que se m'oblida alguna cosa. Ah sí! Aquesta notícia van sortir en alguns diaris espanyols abans d'hora, concretament 3 dies abans de la data oficialment prevista, per sort ho van saber arreglar força bé, s'agraeix, perquè tot això havia de ser, i de fet és una gran i agradable sorpresa per la humanitat.

Proper capítol de la genòmica neandertal: CLONACIÓ!

Fonts:

1-John Hawks weblog.

2-BBC.co.uk.