dimecres, 28 de setembre del 2011

Lluís XVI de França podria ser clonat com una ovelleta

Ovelleta o llop, l'equip de Carles Lalueza ja està fent camí per revelar-nos els secrets del monarca francès abans que el seu reial cap fos separat del seu cos per un brusc cop de guillotina, el 21 de gener de 1973, a la tendra edat de 38 anys.



Per més irrellevant que sembli a l'aventurer desenllaç que va tenir el monarca, cal dir que segons els documents oficials que relaten aquest episodi tant... èpic de la història francesa ens diuen que abans de ser aguillotinat, el monarca anava guarnit amb una túnica. Aquesta túnica, quan l'august cap d'en Lluís [comentaris estalviats per excés de sang] va quedar tacada. De sang, és clar. La SEVA sang.

La túnica va caure en l'oblit fins que l'equip de Carles Lalueza l'ha rescatada fa poc. Resulta que si els documents són certs, i la sang que s'ha detectat en aquesta peça de roba correspon a la de Lluís XVI, aleshores això voldria dir que podem estudiar el seu ADN, reconstruïr-li el genoma, i en un futur no massa llunyà... clonar-lo! Si ja s'ha proposat amb uns neandertals que van viure fa 38.000 anys, per què no amb un tirà que no arriba ni als 200 anys des del seu guillotinatge?

Els anàlisis preliminars, duts a terme per dos laboratoris diferents, ja han revelat característiques molt cridaneres del propietari de la sang, com ara que tenia els ulls blaus, igual que el rei, i pertanyia al llinatge o haplogrup mitocondrial N1b, molt estrany a França i Europa en general. També s'ha revelat que el propietari de la sang era un home, i que al seu cromosoma Y hi té una marca que l'identifica com un G2a, parent proper de l'Ötzi, que era un G2a4.



Per acabar de confirmar si la sang és de Lluís XVI, l'equip d'en Lalueza té pensat prendre una mostra d'ADN del cor dissecat del seu fill, Lluís XVII.

Guillotines, capes tacades de sang, cors dissecats... crec que m'estic començant a marejar, més val que deixi el tema "Lluís XVI" apartat durant una temporada. Aviseu-me quan tinguin el parc prehistòric construït i posin el reiet a la gàbia dels tigres dents de sabre.


Article: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1872497310001602

diumenge, 25 de setembre del 2011

Aborígens australians a l'atac!

90 anys pot semblar una xifra ridícula comparada amb els 38.000 que tenia l'ADN de les tres dones neandertals de Vindija fins que us dic que aquests 90 anys són els que tenen els cabells del que un dia va ser un aborígen australià.



Aquests cabells florits, calcificats i putrefactes ens han sigut d'una meravellosa utilitat, perquè gràcies a ells s'ha pogut recuperar material genètic que ha servit per reconstruïr el genoma d'aquest aborígen i ajudar-nos a comprendre com i quan van arribar els aborígens australians a Austràlia, i quina relació tenen amb els altres grups humans, moderns i no tant moderns.

És ara quan ve la pregunta "I per què han hagut d'agafar uns cabells putrefactes enlloc de prendre una mostra de saliva d'un aborígen viu, com si no n'hi hagués?" El motiu és que, per sort o per desgràcia, els aborígens actuals estan molt barrejats amb els europeus que hi van arribar fa poc més de 200 anys. L'ADN europeu podria donar lloc a resultats erronis, és per això que és tant important obtenir ADN d'un aborígen el menys barrejat possible, com és el cas del propietari dels cabells.

La contaminació per ADN dels investigadors s'ha xifrat en un 0,5%, i les principals conclusions a les quals s'ha arribat, malgrat que l'article sencer sigui de pagament, serien les següents:

-Els aborígens australians són descendents d'un grup d'humans moderns que es van separar de la resta poc després de la sortida d'Àfrica, fa entre 62.000 i 75.000 anys.
-Els europeus i asiàtics estan més relacionats entre sí que qualsevol d'ells amb els A.A.
-Malgrat això, després d'haver-se separat dels asiàtics de l'oest/europeus, els avantpassats dels asiàtics de l'est i els indis americans es van encreuar de nou amb la branca que va originar els A.A.
-Per tant, això voldria dir que hi va haver més d'una expansió d'humans moderns cap a l'Àsia.



Fa molt poc hem sabut que a més a més del seu % neandertal, els A.A. també porten el seu corresponent % d'ADN denisovà (o erectus), com és el cas també de la majoria de poblacions d'Oceania (però no d'Àsia).

La notícia és molt famosa i la trobareu fàcilment en altres blogs de ciència (For what they were...we are, Dienekes, Gene Expression, etc). Segur que en sentirem a parlar molt dels aborígens australians, en els propers mesos.


Article: http://www.sciencemag.org/content/early/2011/09/21/science.1211177

dijous, 22 de setembre del 2011

Perfilant la magnitud de l'encreuament amb els denisovans

David Reich et al són uns genetistes molt amables i treballadors que saben com n'estem de pendents d'un tema tant apassionant com són els arcaics. Saber què els va portar a l'extinció i quina relació mantenen amb nosaltres és una cosa que ens crida l'atenció, pel simple fet que són tant semblants a nosaltres, i alhora, una mica diferents i misteriosos: és això el que els fa tant irresistibles.



A finals de l'any passat, aquest mateix equip de genetistes va comparar el genoma de la Senyora X, d'una espècie nova anomenada "denisovans" amb el d'uns quants humans moderns. Les conclusions són d'allò més interessants: els melanesis de Papua-Nova-Guinea porten fins a un 6% de gens d'orígen denisovà, per tant, se suposa que els seus avantpassats es van encreuar amb aquests arcaics.

Malgrat tot, sorprèn que si els denisovans van viure a l'Àsia central, on precisament s'hi ha trobat la Senyora X, els seus descendents hagin aparegut a l'extrem sud-est d'Àsia i Oceania, i que en canvi, la gran majoria d'asiàtics actuals sembla que no porten aquest petit però significatiu percentatge.

Conèixer quins són els grups que porten ADN denisovà i on viuen és molt important per poder plantejar-nos com van anar les Coses: doncs bé, en aquest últim estudi que ha comentat el grec Dienekes, el que han fet Reich et al ha estat senzillament ampliar la mostra: hi han inclòs, a part de melanesis, altres grups del sud-est asiàtic, Àsia central, la Índia i Austràlia.



Les conclusions són ben clares: només certs grups, com ara els indonesis de l'est, alguns negritos de les filipines, els aborígens australians, els polinesis i els fijians porten aquest llegat dels denisovans. Els altres grups, com ara indonesis de l'oest, els negritos d'Andaman i la resta d'asiàtics, no mostren cap relació de parentiu especial amb aquests arcaics. Els percentatges d'ADN denisovà són màxims entre els aborígens australians i els papua-nova-guineans, movent-se al voltant del 3-7%.

Aquesta distribució tant específica de l'ADN denisovà deixa força clara una cosa: els avantpassats dels asiàtics actuals i els dels melanesis/aborígens australians no eren els mateixos, i van arribar a l'Àsia en temps diferents. El fet que els asiàtics com ara xinesos i japonesos no portin ADN denisovà malgrat viure al seu territori podria explicar-se si per exemple, els seus avantpassats hi van arribar després que els denisovans s'extingissin, fa uns 40.000 anys. No és així en el cas dels avantpassats dels melanesis/aborígens australians, que hi devien arribar abans, fa més de 60.000 anys.


Font:

http://www.cell.com/AJHG/abstract/S0002-9297%2811%2900395-8
PDF: http://download.cell.com/AJHG/pdf/PIIS0002929711003958.pdf

dimecres, 21 de setembre del 2011

Els Fills de la Terra: la gran soga de Jean M. Auel

Després d'haver-me llegit el sisè i últim volum de la gran soga de Jean M. Auel, aquell volum esquifit de tant sols 700 pàgines, vaig pensar que estaria bé nodrir la meva ment amb més aventures prehistòriques.



I és que l'últim volum, exceptuant el final, que és, resumit en una paraula, esgarrifós, es fa força passable, o almenys no és tant pesat com sembla abans d'obrir-lo per primera vegada. Per tant, fa pocs dies em vaig dir: "vés a la llibreria i agafa'n un altre, el que sigui". I tal dit, tal fet: ja tinc el quart volum a casa, el del "Gran Viatge d'Ayla i Jondalar".

Havent arribat a la meitat del llibre, la única cosa que sento la necessitat de dir és una pregunta: Com és possible que aquesta soga hagi vengut no sé quants milions d'exemplars a tot el món, i Auel sigui una escriptora mundialment reconeguda i famosa?

Però, comencem pel principi: què és una soga? És la corda que passen pel coll als penjats abans d'escanyar-los i enviar-los a l'altre barri. Potser la comparació no és la més adient. Potser seria més adient i adequat dir les coses pel seu nom: que els personatges d'Auel, és a dir, l'Ayla, en Jondalar i el seu bestiari, em desperten les temptacions més mòrbides i sanguinàries que romanen ben amagades en la meva ment. Temptacions com ara lligar l'Ayla en un llit amb cadenes i clavar-li ganivets per tot el cos, desbudellar la seva Whinney, cremar el Ràpid de viu en viu, arrencar la pell del Llop a tires per fer-me'n un abric, i amb en Jondalar, no ho explicaré tot amb pèls i senyals, sinó que donaré algunes pistes del que li faria: li tallaria l'òrgan reproductor, el faria cremar davant dels seus ulls, l'obriria de dalt a baix, li buidaria els intestins, la llengua i els ulls, i finalment, després de fuetejar-lo una mica molt, el penjaria. Amb una soga, és clar.



Què és el que els fa tant repulsius, als personatges de Jean M. Auel, i al llibre en la seva totalitat? Diverses coses. La que més, que Auel ens els presenta com si fóssin perfectes: ben rossos i alts, tenen un cos perfecte, una ment perfecte, un amor perfecte, unes mascotes perfectes a les quals els fan fer el que volen, mai no els falta de res, tot els surt bé, i per desgràcia, no moren mai.

A més a més també cal sumar-hi les incomptables vegades en què Auel s'obre de cames perquè en Jondalar la penetri fins al fons. Perdó, volia dir l'Ayla. Les vegades en què Auel descriu la seva protagonista exalçant el seu cos perfecte, la seva cabellera rossa amb tirabuixons, la seva joventut eterna, l'esquena d'en Jondalar, el membre d'en Jondalar, el botó que l'Ayla té entre les cames, i OH! la fauna: perquè evidentment els animals com ara els mamuts també tenen la seva època d'acoplament, que Auel, sempre tant generosa, ens explica amb pèls i senyals.

Després caldria fer esment també als malsons premonitoris de l'Ayla, que treuen qualsevol realisme que pogués tenir l'argument. Els somnis consisteixen en el següent: la nostra Ayla sempre hi veu en Creb (1r volum de la soga), el Mog-ur, que l'avisa d'algun perill o li indica el camí que ha de prendre. Llavors l'Ayla crida desesperada, en Jondalar la desperta, l'abraça, la profecia d'en Creb es compleix i en Jondalar pensa com n'és d'afortunat de tenir una telèpata al seu costat. Perquè l'Ayla també es pot comunicar telepàticament, pot repetir estrofes de cançons que només ha sentit una vegada, parlar 4-5 idiomes amb tota la facilitat del món, predir els canvis climàtics, llegir el pensament de la gent, conèixer espècies de plantes que no ha vist mai, etc.



Els neandertals, malgrat no sortir-hi físicament, sí que es manifesten en els malsons de l'Ayla i els records, que ocupen una bona part del llibre: l'Ayla recorda el seu passat amb els neandertals constament i es posa trista. Tant trista es posa ella com em treu de polleguera a mi. Al cap i a la fi, per què matar-s'hi tant amb els neandertals? La seva presència queda resumida en unes quantes herbetes medicinals amb propietats anticonceptives, antidepressives, anti-mal-de-cap, anti-mal-de-panxa, anti-el que volgueu. La cultura neandertal queda també resumida en els rituals que l'Iza va ensenyar a l'Ayla per complaure el seu "company" que consisteixen en:

-Posar-se de quatre potes amb el cul en pompa quan el mascle faci "el senyal".
-Banyar-se en un llac d'aigua glaçada després de fer l'amor.
-No mirar mai el mascle als ulls quan té la regla.
-Preparar tot tipus de plats culinaris exquisits perquè el mascle estigui fort i sa.


No us sona d'alguna pel·lícula, això? Doncs sigui com sigui, aquesta és la cultura neandertal que ens presenta Auel al llibre. Un llibre i una soga que, per si encara no us ha quedat clar, han vengut milions de còpies. Milions. I no cal ni dir que de mi no en treuran ni un cèntim més.

diumenge, 18 de setembre del 2011

Lozoya, un nom neandertal femení

Gràcies al blog Prehistoria al Día, hem pogut conèixer la troballa de quatre dents en una cova de Pinilla del Valle (Madrid) que els experts creuen que fa més de 40.000 anys anaven encaixades a la boca d'una nena neandertal de dos anys i mig.



Malgrat la seva curta edat, aquesta nena ja ha sortit a bona part dels diaris espanyols i és motiu de conversa dels aficionats a la prehistòria, que han qualificat la troballa "d'única". Entre els arqueòlegs que participaven a l'excavació d'aquesta localitat madrilenya, s'hi troba l'arxiconegut Arsuaga, que ens ha aclarit una mica per què amb només 4 dents ja s'han atrevit a predir el sexe de l'individu: "No està clar que l'individu fos una nena, ho pensem perquè les dents no eren de grans dimensions, però caldrà confirma-ho quan les analitzem".

Els arqueòlegs també estan investigant les circumstàncies de la mort de Lozoya, així com també si la nena va ser enterrada i si hi va haver algun ritual d'acomiadament, cosa que no seria sorprenent si tenim en compte que ja s'han trobat molts enterraments repartits pel domini neandertal, infantils i d'adults. Sigui com sigui, sabem que Lozoya no estava sola en el seu nínxol, sinó que compartia el pas del temps amb una espècie de rinoceront que es va extingir fa 40.000 anys i un ur.

Les dents de nens neandertals no són gaire freqüents, i és una pena, perquè ens poden proporcionar moltes dades de l'individu: de què va morir, què menjava, quines malalties patia, etc. En aquest sentit, esperem que les dents de la Lozoya substitueixin el seu aparell fonador, que malauradament no s'ha conservat fins als nostres dies.

Enllaç
FONT:

http://www.quo.es/ciencia/prehistoria/nina_neandertal_en_madrid

dissabte, 17 de setembre del 2011

En Hawks a favor de reemplaçaments massius [a Europa] (II)

Arran de l'article dels genetistes Currat & Excoffier sobre l'homogeneïtat del % d'ADN neandertal en tots els no-africans, que justificaven amb la incompatibilitat de la descendència entre neandertals i moderns, en Hawks tira pel camí multirregionalista, i per fer-ho, s'arrapa ben fort a la única possibilitat que li queda abans de negar les orgies cavernícoles:



"Today's Europeans are not the people who encountered the Neandertals 35,000 years ago. The genes of those initial Upper Paleolithic people may be almost as rare today as Neandertal genes. "

Aquesta frase en negreta vol dir més o menys que els europeus (però no els asiàtics de l'oest) serien descendents gairebé exclusivament d'una població que no tenia res a veure amb els neandertals, ni els europeus del paleolític superior, ni els cavalls de Chauvet, ni les Venus de Willendorf, ni les novel·les de Jean M. Auel. No és la primera vegada que ho sentim d'en Hawks.

Per què els té tanta mania, en Hawks als europeus, i en canvi s'oblida de gairebé totes les altres poblacions no europees que malgrat haver viscut en territori neandertal tampoc no porten més gens que la resta, com ara els mongols, els paquistanesos, els iranians i els kurds, per citar només uns quants exemples? Aquestes poblacions també van ser reemplaçades massivament per una població que va sortir disparada de l'orient mitjà, tal com afirma en Hawks? I què passa amb els melanesis? També hi van arribar allà, els reemplaçaments massius? I a la Xina, al Japó, la Índia i a la Terra del Foc, sense oblidar-nos de la Polinèsia?



I com explica en Hawks que els europeus del paleolític superior, d'acord amb diferents anàlisis de cranis, no mostrin similituds amb els neandertals, però en canvi sí amb els europeus actuals? I per últim, algú em podria explicar com és possible que els neandertals ens hagin llegat fins a un 4% dels seus gens, i en canvi dels europeus del P.S., molt més semblants a nosaltres i nombrosos, no ens n'hagi arribat ni la pols dels seus esquelets?

Però això no és el més indignant; el més indignant és que en Hawks ha passat olímpicament de l'estudi de l'ADN arcaic present en els africans actuals, al qual només hi ha dedicat una frase de no-res al final d'un post que no hi tenia res a veure, contrastant enormement amb el "NEANDERTALS LIVE!". Eurocentrisme pur i dur.

Iwo Eleru: Un nou jugador al 'qui és qui' de cranis

Iwo Eleru és un nigerià d'entre 6.000 i 12.000 anys d'edat el crani del qual ha atret l'interès d'experts mundials en homínids com és la dra. Harvati. Amb aquesta edat tant allunyada dels poderosos heidelbergensis i descobert en un cementiri també relativament allunyat de la 'banya' des d'on van sortir els moderns i el territori on hi vivien els neandertals/neandertals-hibrids-denisovans/denisovans, Iwo Eleru podria semblar a simple vista de poca rellevància per entendre Com van anar les Coses.



No hi ha res més allunyat de la realitat: si hi ha algun tret que defineixi aquest nigerià, és que precisament queda entremig de tot: entremig dels moderns i els arcaics, entremig d'Àfrica, Àsia i Europa, i entremig d'individus que van viure a anys llum temporalment parlant.

L'equip de la dra. Harvati ha pres mesures dels cranis de jugadors habituals en aquest tipus d'estudis morfològics, que comprenen neandertals, heidelbergensis, erectus, moderns/arcaics africans, moderns/arcaics de l'orient mitjà, europeus i un asiàtic del paleolític superior. I, evidentment, Iwo Eleru.

Els resultats mostren l'existència de dos grans grups que podriem definir segons si l'individu en qüestió tenia el crani com un cogombre, seguint la tendència arcaica, o si pel contrari el tenia més rodonet, com és el cas dels humans actuals:



A l'el·lipse de color vermell, que correspon amb la morfologia de cogombre, hi trobem:
-Neandertals, representats amb les estrelles de color vermell: la Capella, la Quina, Amud 1, etc.
-Erectus, representats amb els quadrats de color marró fosc: Dali.
-Heidelbergensis, representats amb els quadrats de color vermell: Steinheim, Sima de los Huesos, etc.
-LH18, un Tanzanià del pleistocè, representat amb un triangle de color fúcsia.

A l'el·lipse de color negre, que correspon amb el cap rodonet, hi trobem:
-Moderns del paleolític superior europeu, representats amb triangles de color negre: Mladec 1, Cioclovina, etc.
-Humans moderns actuals, representats amb diamants grisos.
-Qafzeh 9, representat amb un triangle de color fúcsia.

I, entremig de les dues el·lipses:
-Humans moderns d'Àfrica i l'orient mitjà del pleistocè amb característiques arcaiques, representats amb triangles roses. Aquí hi trobem entre d'altres, els Qafzeh, Skhul i Jebel Irhoud.
-Zoukhoudian, un xinès del paleolític superior, representat amb un triangle negre.
-Iwo Eleru, representat amb una creu grisa.

Què vol dir això exactament? Moltes coses. Un altre gràfic que potser ajudarà a embolicar la troca una mica més:



Les conclusions dels autors són que hi havia una estructura profunda dins l'Àfrica, i que seria molt interessant estudiar més cranis de l'oest d'aquest continent per aclarir com, on i quan va aparèixer la morfologia moderna. Sincerament no sé què pensar-ne; d'una banda torna a quedar clar que els europeus del paleolític superior eren ben moderns i que els Qafzeh/Skhul/Jebel Irhoud eren un calaix de sastre. Això ja ho sabíem. El que no sabíem és que alguns Qafzeh fossin més moderns que d'altres, i alguns individus que haurien de ser moderns, com ara Iwo Eleru i Zhoukoudian, no ho acaben de ser del tot.


FONT:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0024024

divendres, 16 de setembre del 2011

L'Ötzi era un G2a4

El genoma de la bèstia dels Alps, també anomenat Ötzi, està sent investigat pels genetistes especialitzats en ADN antic. Amb els seus 5.300 anys que li otorguen el títol de la mòmia més vella del món i la seva dramàtica mort, que podria servir com a trama per fer un film a l'estil "Braveheart" aquell austríac més aviat baixet, però molt fort i ben equipat atrau l'atenció d'una gran quantitat de científics.

El que sabem fins ara és que la bèstia dels Alps probablement tenia els ulls foscos. Sabiem, perquè fa pocs dies un dels genetites que l'està investigant va pronunciar el nom d'Ötzi seguit de les sigles "cromosoma Y, G2a4".



Què vol dir això? Que potser l'Ötzi era un model de robot, com el Mazinger Z? Un androide? No! Aquestes últimes sigles simplement són el nom del llinatge que portava l'Ötzi al seu cromosoma Y. De la mateixa manera que l'ADNmt de la bèstia dels Alps era el K1ö, que no es troba en els europeus actuals, el seu llinatge o haplogrup del cromosoma Y també és força estrany entre els europeus actuals. En unes altres paraules: l'Ötzi va deixar molt pocs descendents.

Què vol dir això exactament? Pels que estan estudiant els canvis demogràfics que va patir Europa durant el neolític, aquest descobriment podria ser de gran importància, perquè fa poc els habitants de Treïlles (sud-est francès) de fa 5.500 anys també van ser estudiats, i resulta que una gran quantitat d'homes portaven haplogrups que comencen per G.

Això contrasta força amb els homes europeus actuals, que llevat d'algunes regions molt concretes, no solen portar haplogrups G al seu cromosoma Y, que són més aviat estranys (<5%) al continent europeu i més típics de l'orient mitjà, sinó que el que més abunda actualment són els que comencen per R, que no trobem entre els homes de fa 5.000 anys, de moment.



Per tant, hi ha dues possibilitats per explicar aquest canvi tant dràstic d'haplogrups masculins: la primera, que els europeus actuals són descendents d'homes del paleolític que ja vivien a Europa fa 5.000 anys, però que no hem estat capaços de trobar, perquè tant l'Ötzi com els habitants de Treïlles serien descendents de grangers arribats des de l'orient mitjà, i que van deixar poca descendència. L'altra possibilitat és que els homes europeus siguin descendents d'homes que van arribar al vell continent fa MENYS de 5.000 anys.

En qualsevol dels dos casos, la cosa és d'allò més interessant ¬¬


FONT:

http://dienekes.blogspot.com/2011/09/otzi-tyrolean-iceman-belonged-to-y.html

Mariscades neandertals datades en 150.000 anys

Per si algú encara en té cap dubte, o més aviat pensa que això de pescar marisc era una activitat purament associada als humans moderns que els neandertals haurien après gràcies a ells al final de la seva miserable existència, la cova Bajondillo, a Màlaga, té uns quants estrats plens de marisc que no va arribar allà per casualitat, sinó que va ser recollit i transportat pels seus habitants, fa més de 150.000 anys.



La varietat i quantitat de marisc trobat (el marisc serien totes aquelles espècies "amb closca" que afegim a plats com ara la paella d'arròs) en 19 estrats d' aquesta cova del sud de la península ibèrica, tira per terra un cop més la idea que els neandertals tenien una dieta monòlica basada exclusivament en carn, mentre que els humans moderns, gràcies a les seves capacitats cognitives *superiors* haurien pogut ampliar el seu menú, cosa que els hauria dotat de certs avantatges sobre els neandertals i bla, bla, bla.

Els sàpiens del sud del continent africà també practicaven la marisqueria des de ben antic, per la qual cosa no es pot dir que el consum de marisc sigui una activitat moderna (< 50.000 anys) com s'havia pensat fins ara.


FONT:

http://www.europapress.es/sociedad/ciencia/noticia-neandertales-ibericos-mariscaban-hace-150000-anos-20110915112901.html

dimarts, 13 de setembre del 2011

Hi va haver múltiples encreuaments amb els neandertals?

Un any i mig després, gairebé no en sabem res d'aquest 2% que ens van llegar els neandertals a tots els no-africans. Sí, a tots els no-africans i a alguns africans també, no només als europeus i asiàtics occidentals, tal com seria d'esperar, si tenim en compte que els neandertals no habitaven més enllà d'Àsia central, que ja era territori dels seus cosins denisovans.



Aquesta petita discrepància amb el registre fòssil, és a dir, que un francès, un xinès i un papua-nova-guineà siguin igual de neandertals, va ser interpretada pels autors de l'esborrany del genoma (Green i Paabo, entre d'altres) com que hi va haver un únic episodi d'encreaument a l'orient mitjà.

I és clar, d'acord amb les dades de què disposem, aquest és el model més plausible. O potser no? Realment és plausible que els sàpiens fessin l'amor amb els neandertals d'orient mitjà i la guerra amb els d'Europa i Àsia central? No seria més raonable que hi hagués hagut una mica de tot a tot arreu?

Això és precisament el que pensen Currat i Excoffier, que han dissenyat un nou model per explicar el 2%. Segons ells, el que cal tenir en compte és que les barreres interespecífiques entre neandertals i moderns eren molt fortes: potser no s'atreien físicament perquè eren massa diferents o bé els híbrids ben poques vegades tenien èxit reproductiu. Malgrat tot, els encreuaments haurien tingut lloc diferents vegades a diferents llocs del domini neandertal, que com sabem, també s'extenia fins a l'Àsia central; amb això quedaria explicat per què els asiàtics de l'est també van incorporar el seu %.



Per comprovar si aquest model és el bo, només cal veure si els gens neandertals d'un francès i d'un xinès coincideixen; i això és precisament el que va estudiar en Hawks fa relativament poc arribant a la conclusió que no, no coincideixen gens, però ell no creia pas que hi haguessin hagut diferents episodis d'encreuament a diferents llocs.

Molt bé doncs, suposant que el model d'en Currat i Excoffier sigui el bo, caldria respondre uns quants interrogants:

- Per què TOTS els no-africans (no només els asiàtics i europeus) porten ADN neandertal? Com hi va arribar, aquest ADN, fins a Austràlia?
-Si hi haguessin hagut diferents episodis, no esperaríem trobar diferències de % entre diferents poblacions, sent aquest % més alt en aquells llocs on la coexistència va ser més prolongada, com ara l'orient mitjà?
-Per què els percentatges són tant similars entre diferents poblacions? No hauriem d'esperar més variació, si cada població va tenir la seva història amb els neander?



Segurament aquestes preguntes trobaran resposta d'aquí poc, quan es comparin més poblacions amb el genoma neandertal.



FONT:

http://www.pnas.org/content/early/2011/09/02/1107450108.abstract

dilluns, 12 de setembre del 2011

Més evidència genòmica per a la ruta del Sud?

Saber quan i per on van sortir els humans anatòmicament moderns (HAM) d'Àfrica és un tema prou discutit i estudiat per gran part dels antropòlegs i genetistes. De les moltes hipòtesis, n'hi ha dues de principals: la primera, proposa una sortida des del nord d'Egipte, i la segona, una sortida des d'Etiòpia fins a la Índia passant pel sud d'Aràbia.



Com que el registre fòssil és escàs i ambivalent, cal fer servir la genètica per investigar quin és el model correcte i traçar el recorregut de les petjades d'aquells sapientíssims. Un nou article ha utilitzat un paràmetre anomenat mida efectiva de la població (Ne) que ens podria donar algunes pistes.

Bàsicament, si tenim en compte que tots els HAM es van originar a l'Àfrica, esperaríem trobar Ne's més grans al continent africà, i més baixos allà on els HAM s'hi van establir fa relativament poc, com ara a Amèrica. Doncs bé, l'estudi ha trobat que, fora d'Àfrica, els Ne's més grans es troben al sud d'Àsia, una dada congruent amb el registre fòssil i tots dos models d'expansió. Després, per contestar si la correcta va ser la ruta del Sud o del Nord, els autors han trobat que, d'acord amb els Ne's, els HAM haurien abandonat el continent bressol per l'estret de Bab-el-Mandeb, que separa l'Aràbia d'Etiòpia, i no pas pel Sinaí; en unes altres paraules, la ruta correcta en aquest cas sembla que és la del Sud.

Un altre estudi també estava a favor de la ruta del Sud, per tant, de moment anem 2 a 0?



FONT:

Recombination gives a new insight in the effective population size and the history of the Old World human populations

dijous, 8 de setembre del 2011

Milers d'encreuaments amb els arcaics?

El genetista Michael F. Hammer va publicar un estudi molt recentment, on analitzant genomes de diferents poblacions africanes, arribava a la conclusió que s'havien encreuat amb uns humans arcaics que van viure al centre d'Àfrica fa 35.000 anys, i que els haurien llegat aproximadament el 2% dels gens.



Aquest mateix genetista va dir el següent en una entrevista:

"Pensem que probablement hi van haver milers d'encreuaments; era una cosa relativament freqüent i que passava de manera extensiva".

Arribats en aquest punt, un es pregunta què vol dir exactament la paraula "milers" en aquest context: que milers d'arcaics van tenir descendència amb humans moderns? Que els moderns es van trobar milers de vegades amb altres grups d'arcaics amb els quals van tenir descendència fèrtil? Que aquests "milers" haurien tingut lloc en un espai de temps molt ampli i haurien afectat gran part de la població mundial?

Aquesta frase segur que ha causat una forta erecció en més d'un multirregionalista, el problema és: i l'evidència prové de... ?? Sense genomes de més arcaics i només utilitzant models computacionals com ha fet Hammer és gairebé impossible estar segur de res. Del que n'estem més segurs, a nivell genètic i morfològic, és:

-Qualsevol antropòleg pot distingir perfectament entre un humà modern de qualsevol part del planeta i un humà arcaic. Al mateix temps, els humans moderns són molt més similars entre sí que no pas qualsevol d'ells als arcaics.
-Les diferències genètiques van començar a aparèixer fa relativament poc (menys de 100.000 anys) entre, per exemple, europeus i asiàtics. Si hi hagués hagut continuïtat esperaríem trobar diferències molt més marcades.
-L'ADNmt i el cromosoma Y dels arcaics són molt estranys en la població moderna per no dir inexistents del tot.



Per tant, amb tota aquesta evidència a la mà, el més plausible és que si bé hi podrien haver hagut molts d'encreuaments, la immensa majoria han estat d'allò que se'n diu negligibles (volia dir menyspreables però quedava massa dur).

dimarts, 6 de setembre del 2011

Rellotges moleculars: ara els grangers ja no són tant sexys?

El tema dels grangers neolítics i la seva arribada al continent europeu és, després de l'ADN dels arcaics, un dels més apassionants per la gran quantitat de debats que pot arribar a generar, les discussions virtuals, les picabaralles entre antropòlegs, la demostració de la (in)qualitat dels treballs científics, la prova del que encara ens queda per saber, la confirmació de la nostra ignorància.



I és que els rellotges moleculars juguen un paper clau en tot plegat. Els rellotges moleculars, a l'hora de conèixer el passat, són com una cagarada de cavall al mig de la carretera, en el sentit que embruten les rodes dels cotxes i només estorben el pas. Els rellotges moleculars, alhora, també són com un ou kinder: tots els nens experts en genòmica són capaços d'arribar a mentir, plorar, obeïr, ajupir-se o donar-se cops de cap contra la paret amb l'únic objectiu d'obrir l'ou i veure què hi ha dins.

La cosa en sí té gràcia: l'any 2000 un tal Cavalli-Sforza va anunciar davant del món que el 80% dels homes europeus, que són portadors de l'haplogrup R1b, provenien dels moderns que hi van arribar fa 40.000 anys basant-se en l'anàlisi del cromosoma Y. Aquests paraules, com tantes altres, se les ha endutes el vent: ara ja no hi ha pràcticament ningú que es cregui la xifra de 40.000 anys. Cap a l'any 2007 van començar a aparèixer xifres del voltant dels 10.000 anys per explicar d'on vénen el 80% dels avantpassats dels homes europeus, que haurien arribat des d'orient mitjà durant el neolític. Al 2011 les coses han canviat: ara la xifra que està de moda per l'arribada a Europa és la de 4.800 anys, gairebé a tocar de l'imperi romà, els visigots i l'enfonsament de les torres bessones.

Que les datacions variin com les talles pot semblar comprensible per a les models, perquè al cap i a la fi, les modes també canvien, però no hauria de ser-ho per als antropòlegs, ja que el que ells busquen és un rellotge precís que sàpiga datar els esdeveniments que van tenir lloc al passat. Un rellotge que varii com les modes, per tant, no ens val.



Veient els canvis en les datacions, ja es veu d'una hora lluny que els rellotges utilitzats fins ara, no valen, però això s'ha hagut d'escriure en un article, que no ha tractat específicament l'orígen del 80% dels homes europeus, sinó de la incapacitat dels rellotges actuals per datar el que sigui. Per tant, la conclusió és que tota aquesta història dels grangers sexys que es van carregar gairebé tota (o tota!) la població europea fa menys de 5.000 anys podria estar equivocada. Això tampoc no vol dir que els 40.000 anys d'en Cavalli-Sforza siguin correctes, sinó, senzillament, que no ho sabem, i que els rellotges moleculars la única cosa que fan és fer-nos perdre el temps a tots.

Això és greu, perquè si en aquest cas els rellotges no funcionen, tampoc podrien no funcionar en altres casos. Llavors, això voldria dir que tot el que sabem sobre el passat podria haver tingut lloc en un temps molt diferent del que ens imaginem? No ho sabem, però mentrestant, valdria més no fer-se il·lusions amb els grangers.


FONT:
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/08/r1b-m269-debate-new-paper-vindicates-my.html

dilluns, 5 de setembre del 2011

Hibridacions: descobreixen el neandertal africà

A partir d'ara ningú ja no podrà dir allò de "els africans són els autèntics Homo sapiens, lliures de barreja amb qualsevol arcaic", perquè segons un estudi d'en Wall & Plagnol, centrat en els cromosomes de diversos grups africans, com ara els Khoisan, els Mbuti i els pigmeus Biaka, ha revelat interbreeding amb una espècie homínida arcaica.



Aquesta espècie homínida, de la qual no se'n té constància al món real, existeix dins d'un univers paral·lel creat a través de models computacionals molt complicats, segons els quals s'ha arribat a diverses xifres molt cridaneres.


Les xifres

-La mostra ha consistit en 16 pigmeus, 16 mandinka i 9 bosquimans. S'han estudiat 61 regions de l'ADN que no codifiquen per gens. També s'hi han inclòs alguns dogons, mbuti i xhosa.
-Fa 700.000 anys que aquest llinatge arcaic s'hauria separat del dels humans moderns (H. sapiens).
-Aquesta espècie homínida hauria viscut al centre del continent africà, on s'hauria encreuat amb els avantpassats de diversos grups fa només 35.000 anys.
-Fins al 2% de l'ADN dels habitants del centre d'Àfrica provindria d'aquesta espècie arcaica desconeguda.
-Diversos polimorfismes trobats al cromosoma 4 només poden explicar-se per encreuaments amb aquesta espècie homínida, d'acord amb els autors. Aquests polimorfismes són presents en grau variable (3-15%) en diferents poblacions, entre les quals hi trobem: els bosquimans, pigmeus i Mbuti.



Benvinguts al club del barret?

Com que l'espècie X és virtual, és a dir, se'n desconeix l'existència, no podrem assegurar del tot que aquest 2% provingui dels arcaics. Tampoc no es pot descartar. El que crida l'atenció, és que malgrat que els HAM haguessin viscut a l'Àfrica durant tota la seva existència, i aquests homínids arcaics aparentment també, només hi hagués hagut sexe fa 35.000 anys. Per què no en fa 90.000 o 150.000? Serà possible que no quedi cap població que se "salvi" de portar ADN arcaic? I, tenint en compte altres treballs dels mateixos autors que donaven xifres molt poc creïbles que han resultat ser falses, quina credibilitat té, aquest? Ens ho podem creure? Quantes hibridacions ens falten per descobrir?



FONT:

http://www.elmundo.es/accesible/elmundo/2011/09/05/ciencia/1315231139.html

diumenge, 4 de setembre del 2011

Novetats de la flauta de Dijve Babe. Sí, la FLAUTA

Trobada l'any 1995 en una cova d'Eslovènia que porta el mateix nom, la flauta de Divje Babe és una icona que associem directament als neandertals, i és que apareix a tot arreu fent-los companyia: llibres de ciència-ficció, còmics, sèries d'homes prehistòrics per a nens petits, documentals, etc.



La flauta, que consta de dos forats, va ser feta a partir d'un fèmur d'os de les cavernes, l'animal preferit dels neandertals segons J.M.Auel, i té més de 43.000 anys. Com que fins al moment aquest seria l'únic instrument musical que s'hauria trobat associat als neandertals, de seguida van sortir els escèptics que van posar en dubte l'estatus de flauta i van donar l'explicació que tot plegat era resultat d'una queixalada feta per un carnívor que passava per allà, va veure l'os d'ós, i li va fer gràcia. La perfecció dels forats quedaria explicada per processos erosius i geològics.

Un nou estudi qüestiona la hipòtesi del carnívor flautaire i torna a rescatar la que s'havia plantejat des del principi: que la flauta de Dijve Babe era, efectivament, una flauta.

Amb uns instruments molt precisos de mesura anomenats X-ray computed micro-tomography (mCT), s'ha arrivat a la conclusió que la flauta tenia inicialment quatre forats que haurien estat perforats possiblement amb alguna eina de pedra. Les marques de la superfície atribuïdes a les dents del carnívor són en realitat marques post-deposicionals. Com a conclusió, no es pot descartar que l'instrument musical més antic del món sigui made in neandertals.



FONT:

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1475-4754.2011.00630.x/abstract

dissabte, 3 de setembre del 2011

Idaltu, aquells humans oblidats

Els Idaltu eren uns humans moderns que van viure a la zona d'Etiòpia. Tres cranis d'aquests fabulosos arcaics-moderns van ser descoberts l'any 1997, i el 2003 van saltar a la fama; amb els seus gairebé 160.000 anys, els Idaltu podrien representar l'esglaó perdut per explicar l'aparició de la modernitat.



Els Idaltu conserven certes característiques arcaiques que no trobem en els moderns actuals, però hi ha pocs antropòlegs que els classifiquin com a espècie a part dels H. sapiens. En qualsevol cas, estaven més relacionats amb els moderns que qualsevol altre homínid contemporani (neandertals, erectus, rodhesiensis, etc).

Un Idaltu molt famós és un fòssil anomenat Herto, de gairebé 160.000 anys. L'arcaïcitat dels Idaltu contrasta enormement amb la modernitat que exhibien els Omo 1 i 2 uns 40.000 anys abans de l'existència dels primers, és a dir, fa més de 190.000 anys, per la qual cosa hom es pregunta què hi feien els Idaltu a Etiòpia exhibint una morfologia relativament arcaica i quin tipus de relació van mantenir amb el llinatge pròpiament modern (paternal, sexual, violenta, cooperativa, etc) i com s'ajusta tot plegat als rellotges moleculars, ja complicats per sí mateixos.



La reconstrucció d'un d'aquests formidables homínids ens deixa pocs dubtes: per més arcaïc que pugui ser en el seu interior, aquest home de més de 150.000 anys passaria totalment desapercebut entre nosaltres.

*El nom "Idaltu" no té res a veure amb el descobridor ni lloc del descobriment, sinó que en llenguatge Saho-Afar vol dir "nascut primer".


dijous, 1 de setembre del 2011

Els pigmeus també en van fer de les seves amb els arcaics?

Wall i Plagnol són dos genetistes que fa almenys 5 anys que publiquen articles sobre els arcaics i la seva relació amb nosaltres, els humans contemporanis. El primer article va sortir a la llum l'any 2006, i predeia un 5% de gens neandertals en europeus i un altre 5% d'una població arcaica no identificada en africans de l'oest. L'article va tenir un gran ressò i mentre que el bàndol multirregi d'en Hawks l'acollia amb els braços oberts, els més escèptics ho atribuien tot a una estructureta africana de no res.



El segon article va aparèixer l'any 2009 amb els següents percentatges: 14% de gens arcaics en europeus i 1,5% en asiàtics. El canvi dràstic de percentatges es va justificar dient que aquest cop havien ampliat la mostra d'europeus, alhora que s'havien oblidat completament dels africans. Encara pitjor que els rellotges moleculars.

Tots aquests percentatges van caure en l'oblit amb la publicació del genoma neandertal. Ara, un any i mig després, els mateixos dos autors ens han tornat a sorprendre a tots amb un nou article que promet ser tant explosiu com els dos últims. Segons aquest article, que ha analitzat el genoma d'uns quants pigmeus Biaka i 69 moderns més, s'han detectat introgressions "massives" de poblacions arcaiques en africans sub-saharians. Els procediments que han dut a terme per arribar a aquestes conclusions em són totalment desconeguts, i encara que no ho fossin, la cosa tampoc no canviaria gaire.

Aquesta o aquestes poblacions arcaiques que es van encreuar amb els africans sub-saharians de moment són desconegudes, i és que a l'Àfrica hi han viscut un fotimer d'homínids, però fins fa uns 100.000 anys els únics dels quals en tinc constància són els moderns. També hi havia els idaltu, però es consideren moderns.



Els pigmeus són una població realment única i imprescindible per entendre l'evolució humana dins del continent africà, però la genètica no pot anar deslligada del registre fòssil. Fins que no s'identifiqui una possible població arcaica africana que va viure fa menys de 100.000 anys la cosa quedarà en poc més que 4 gràfics complexos dibuixats amb un programet pensat per a genetistes agosarats.


Noves datacions pel cavemen sex!

Els meravellosos rellotges moleculars ens poden ser de gran utilitat per datar episodis que van tenir lloc fa molts de temps, i que només han deixat rastre al nostre ADN, perquè fins fa ben pocs milenis no existien ni cassets, ni gravadores, ni tampoc escriptura. Per més atractius que fóssin aquells neandertals que ens han llegat l'1-4%, no tenim cap manera de saber com van anar les coses i quan van tenir lloc si no és fent ús d'aquestes relíquies anomenades rellotges moleculars, més precisos i puntuals que la Renfe.



Si encara no heu notat l'ironia enlloc, us deixaré amb les xifres obtingudes mitjançant els rellotges moleculars per datar el moment en què va tenir lloc el sexe cavernícola, i ja veureu com tot es tornarà més clar que l'aigua.
Primera datació: en Pääbo i els seus van datar el cavemen sex el dia 7 de maig de 2010 entre 45.000 i 80.000 anys.

Segona datació: la vaig veure al blog d'en Razib Khan fa un parell o tres de setmanes: entre 65.000 i 90.000 anys.

Tercera datació: ha aparegut en un dels resums del Congrés Internacional de Genètica Humana, i ens parla d'entre 37.000 i 86.000 anys.


Per saber quina d'aquestes datacions és la més bona, he fet la mitjana de totes tres. Heus aquí els resultats: 62.500, 77.500, 61.500. És a dir, que d'acord amb els rellotgets ens mouriem al voltant dels 67.166 anys. Aquesta data relativament recent coincideix més o menys amb la segona o tercera expansió fora d'Àfrica. La xifra en sí no ens diu gran cosa, només que coincideix més o menys amb la sortida més recent d'Àfrica [d'acord amb els rellotges moleculars], però en canvi deixa fora els altres moderns, com ara Qafzeh i Skhul, que en van sortir molt abans, fa més de 100.000 anys, i possiblement també van compartir territori amb els neander.