dissabte, 3 de novembre del 2012

Els neandertals eren tant intel·ligents que fins i tot sabien plagiar!

I pel que sembla, feien uns plagis impressionants, o almenys això és el que pensa de bona fe el paleoantropòleg Jean-Jacques Hublin, de l'institut Max Planck.

No sé exactament com ha anat la cosa, però pel que he llegit a Mundo Neandertal, es veu que el bon home ha re-datat amb C14 uns estris Chatelperronians de la Grotte du Renne -un jaciment que ja s'havia mostrat problemàtic i havia estat acusat de tenir els estrats sobre o sota posats, però que Joao Zilhao ha investigat molt curosament i no n'ha trobat cap evidència, d'aquesta suposada remoguda-, i ha obtingut unes dates d'entre 41.000 i 44.000 anys per aquesta indústria associada als "últims" neandertals. Fins aquí, res d'anormal.



Ara que algú m'expliqui com se li ha acudit a aquest home la teoria que el Chatelperronià neandertal és una "còpia" de l'Aurinyacià dels moderns, que just en aquell moment acabaven d'arribar d'orient mitjà. Perquè això és el que ha dit, i per dir-ho, abans ho ha d'haver pensat. Mireu, en paleoantropologia tenim un problema molt gros: les pedres i els fòssils, no parlen. I com que no parlen, ho han de fer els antropòlegs per ells, i sovint aquests antropòlegs diuen coses que si poguéssin parlar, les pedres i els fòssils, no les dirien mai, mai de la vida.

Arribar a la conclusió que el Chatelperronià és una indústria "copiada" no té el més mínim fonament, perquè és bastant diferent i única de les indústries aurinyacianes, suposadament relacionades amb l'home modern. Per tant, la còpia no és digna. Una altra cosa és que hi haguéssin intercanvi d'idees, però d'això n'hi ha hagut sempre. Però en qualsevol cas, Hublin ho deixa molt clar: còpia, que vol dir plagi.

I què podem fer per desmentir-ho? Res de res. No podrem saber mai com va començar el Chatelperronià. Ni el Chatelperronià, ni el Mosterià ni l'aigua del mar; ho podem estudiar, ens hi podem acostar, però mai no sabrem exactament com van anar les coses. I en Hublin, tampoc. Per tant, de la mateixa manera que no podem desmentir que el Chatelperronià va sorgir com una mala còpia d'alguna indústria moderna encara per localitzar, tampoc no podem fer-ho a l'inrevés, és a dir, que Hublin podria tenir raó. També podrien tenir raó altres versions de la història, tantes com volgueu: intercanvi, epidèmia, ànims abans de l'extinció, benvinguda, etc. Fins i tot és possible que aparegui algun paleoantropòleg que digui que tot això del Chatelperronià són contes de la vora del foc, que tot plegat són 4 pedretes de principis del segle XX que algú es va dedicar a enterrar a bona part dels jaciments d'Europa occidental.

Fins aquí el post del plagi Chatelperronià. Cada cop em desmotiven més aquestes notícies, sembla com si algú s'hagués dedicat a remoure els estrats del cervell de certs paleoantropòlegs .



Font:
 
Mundo Neandertal